Creat:

Actualitzat:

El que tothom vol és viure en concòrdia. Perquè, qui no voldria viure en pau? En pau amb ells mateixos, en pau amb els altres, en pau amb la resta del món. D’aquí que, avui dia, el personal visqui un xic estressat. No poden viure en pau. Amb dues crisis a sobre, la de la pandèmia i la de la guerra a Ucraïna, no poden viure l’anhelada concòrdia. Perquè, tant si vols com si no vols, la incertesa continua. Donant un cop d’ull al voltant, es veu com la gent experimenta un desassossec permanent. Segueixen inquiets, doncs, pensant que els depararà el futur. Però, els agradi o no, la vida és un risc que cal assumir. I s’ha de fer mirant sempre cap al davant. Això fa que s’haurà de canviar, si es vol anar a millor. Que no vol dir aspirar cada cop a més i més de tot, ni tampoc a fer un gir desconcertant de 180 graus. És a dir que, d’entrada, en l’àmbit personal, caldrà cercar la concòrdia en tres fases: amb un mateix, amb els altres i amb l’entorn. Ara bé, en l'àmbit polític, és imperatiu arribar a una entesa entre tots els representants polítics. Andorra necessita establir un full de ruta pragmàtic, concís i substanciat. Aquest seria el primer objectiu a assolir, per tal de seguir transformant el país i aconseguir una convivència pacífica entre la seva població. Perquè no es pot seguir marejant la perdiu i no enfrontar el que ens desuneix, el que ens separa, el que ens neguiteja. Ni socialment, ni econòmicament ni políticament es pot seguir donant l’esquena a la divisa de l’escut. Quan s’hagi assolit aquesta concòrdia imprescindible, el següent pas seria pactar un compromís. Aquell pacte entre les forces polítiques que poses damunt de tot la legitimitat constitucional dels drets de la població, davant dels interessos particulars. Per tal de disminuir la desigualtat existent entre les diferents capes de la població. Per tal de garantir el dret a una feina ben retribuïda, a la formació continuada i al reconeixement moral de la feina ben feta. Per tal de poder accedir a un habitatge digne a un preu raonable. En definitiva, per posar les persones al centre de les decisions. Seria aquest el compromís que permetria prosperar a tothom en condicions d’equitat.

tracking