La vella no fila

El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. Hi ha feina per fer, però, com que la feina és l’única cosa que s’espera, és millor l’ora que el labora i qui dia passa any empeny. Va passar de mirar-se les musaranyes i entretenir-se amb el vol d’una mosca o amb la cantarella d’alguna granota a recitar les lletanies i passar el rosari per si un és no és de cosa. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. N’ha fet tants a la vida, i ha dut tantes vegades els genolls pelats com si fos una cabra, que li agrada recordar-los i passar-se estona explicant-los a qualsevol que l’escolti. Asseguda a la cadira de l’eixida, mentre la gent va de bòlit i entre tots fan baixar el santcrist gros perquè ningú és capaç de donar-los un cop de mà, remuga al cel i a qui l’escolti.

El dimecres, pels seus deixebles, la vella no fila. Ha criat tots els nets, des de la gran, que ja va néixer cansada i ara diu que treballa en un banc (rebentada deu estar la criatura!) fins al més menut de tots, que ja es pensa que és el rei del mambo. El dijous, en té els dits tous, la vella no fila. Tants boixets que havia fet anar ací i enllà, tantes puntes de coixí, tanta llana gastada (sobretot la del clatell), tants jerseis, tants cobrellits i cobretaules que fa anys que dormen el son dels justos en calaixos vells i caixes oblidades al cim de qualsevol armari...

El divendres, té els dits tendres, la vella no fila. De vegades, la memòria li du les paraules d’un noi que sortia a la tele, però de qui no acaba de recordar el nom (Rubiales? Rubianes?) ni si era gallec o català, però que parlava en castellà i feia riure a la gent amb veritats com punys: “El trabajo dignifica, te honra, te realiza, te luce, te abrillanta y te da esplendor. Hasta te pone cachondo. Es la hostia. Hay que ver lo cachonda que va la gente a trabajar a las seis, las siete y las ocho de la mañana.” El dissabte, cuina i pasta, la vella no fila. Se n’havia fet tips de cuinar, però fa anys que el més calent és a l’aigüera i tot són excuses: que si els naps, que si les cols, que si la feina la fan els cansats, que si fa temps que no faig vacances, que si ara faig vacances, que si ara tinc síndrome postvacacional. El diumenge filaria, però no és dia.

Res. Una natjada al cul i a filar cada dia!