Informar-nos (1)

A mig matí, vaig tornar a la pestanya d’un dels diaris que consulto habitualment. Automàticament, vaig refrescar la pàgina, convençut que s’havia quedat encallada en la versió que havia vist unes hores abans. Però no, no era meu, era d’ells, segur que algun problema a l’hora de pujar continguts. A mitja tarda, la portada continuava tossudament estàtica, amb les mateixes cinc peces encapçalant l’edició digital d’aquell diari però alguns canvis –menors– en la selecció que venia després, m’indicava que no hi havia cap problema tècnic, que aquell rècord de permanència era deliberat. M’havia sobtat perquè simplement he perdut la noció del temps de quan fa que els diaris digitals actualitzen constantment la seva portada, canviant les notícies que ofereixen com a primer plat, oferint versions diferents als titulars de les notícies que sobreviuen, titllant d’urgents informacions irrellevants, etc. Avui, en canvi, sense avisar-me, m’han ofert un diari digital que m’acosta a l’experiència del diari en paper però amb tots els avantatges del ciberespai. Excitat per la retronovetat, em poso a testar l’aposta. Exercici 1: llegeixo les peces (quatre notícies i un reportatge) que han sobreviscut al Top-5 i, revisada la resta de l’oferta digital d’aquell diari, no tinc cap dubte que tot i haver avançat el dia, aquelles cinc històries continuen sent les més rellevants de tot el que ofereix el mitjà en qüestió

–dubto amb tres d’altres, però o bé són interessos molt particulars meus o bé són peces de secció. Exercici 2: comparo la selecció informativa que ens ocupa amb el Top-5 d’altres diaris. Tots els altres mitjans ofereixen informacions més actuals però clarament menys rellevants o importants segons el meu criteri. Exercici 3: busco aquelles mateixes històries als altres mitjans consultats: dues no les trobo (eren una aposta del primer diari, temes més de fons) i les altres tres, que em costen de trobar, no estan tan ben treballades, com si una vida més llarga incentivés un millor tractament. Vaja, que el debat de l’ou o la gallina del periodisme, aquell que fingeix no saber si la informació de mala qualitat és una demanda del públic o el que interessa els mitjans, és un fals dilema: amb millor informació –més treballada i amb una selecció editorial més estable– hi guanyem tots.