El passat dissabte la Societat Andorrana de Ciències ens va tornar a convocar a la Diada Andorrana a Prada en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Ja fa 35 anys que ho fa. Tot un èxit. El tema d’enguany era: “L’Àrea Funcional Andorra-Pirineus”. Un tema recurrent aquests últims anys, des de diferents aspectes i perspectives. Però, de què parlem? La filosofia neoescolàstica, que vaig estudiar al seminari de la Seu ja em va ensenyar que cal començar per exposar i explicar els conceptes, les idees, en llatí, les notiones. L’àrea funcional Andorra-Pirineus és ja, avui, un terme emprat des de fa uns anys en el dret de la UE. Feu atenció a aquest acrònim: POCTEFA, és a dir, Programa Operatiu de Cooperació Transfronterera Espanya-França-Andorra. Un programa europeu de cooperació territorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre els tres països, Espanya, França i Andorra. És clar i entenedor, però no és tot bufar i fer ampolles. Espanya i França són membres de la UE; Andorra, no. Tenim un Acord de cooperació des del 2004, però fa la viu-viu. Espanya i França tenen Pirineus i, en el nostre cas, són els Pirineus qui tenen Andorra. No és un joc de paraules. És l’autèntica realitat. Nosaltres som petits, molt petits. Tot i així, a nivell d’Estat, tots tres som al mateix pla. Al raser de sota tenim les regions d’Occitània i Catalunya, a nord i sud. I a la planta baixa, els ajuntaments, comuns, comarques i departaments. Som en un programa multinivell: entitats locals, regions, Estats i Unió Europea. No és senzill i els nostres territoris veïns veuen Andorra com un soci molt proper per l’accés directe que, com a Estat, tenim en el món internacional i, especialment, a les institucions de la UE. Amb POCTEFA estem parlant d’una àrea funcional de proximitat. Dins dels reglaments FEDER i INTERREG, com tots sabem, això vol dir recolzament financer comunitari destinat des de Brussel·les a reforçar la integració econòmica i social d’aquesta zona. El POCTEFA, com molt bé va dir la ministra Ubach, és ja una realitat, que ve de la Comunitat de Treball dels Pirineus, des dels anys 80. La Comissió Europea n’aprovarà ara la seva versió per a 2021-2027.
Respondre(23/08/22 23:50)
L'àrea funcional de què vostè parla és un nyap d'una grandària directament proporcional a les dimensions dels contractes eternament eventuals dels treballadors fronterers que treballen a l'administració. Una pena de discriminació que, per exemple, no afecta als passaports adquirits per qüestions d'intercanvis (reglats) de secrecions hormonals.