Ja hem superat el llindar que ens ha abocat a l’estigmatització del català a casa nostra i comença a ser hora de posar possibles solucions sobre la taula. Com vincular la renovació de la residència al coneixement progressiu de l’idioma. Aprendre català a Andorra és gratuït, hi ha centres d’autoaprenentatge a tot el territori, tenen uns horaris prou amplis i professionals més que qualificats. És qüestió de voler-ho fer, i que fer-ho hi porti implícit algun guany més enllà del respecte a la terra que et dona de menjar, que també. I això passa perquè empresaris i treballadors hi vegin els avantatges i uns hi posin les facilitats, i els altres les ganes. Caldria dotar el servei de política lingüística dels recursos necessaris per poder actuar d’ofici amb inspeccions sistemàtiques de les vulneracions, i
–per poc popular que sigui– aplicar les sancions que preveu la llei. Qualsevol comunicació feta amb diner públic hauria de ser feta en català. I si a més es vol fer en castellà, francès, anglès o qualsevol altre idioma, perfecte. Però primer i sempre que es faci a casa, en català. Oi que quan volem fer promoció a l’exterior la fem en la llengua del nostre interlocutor? Doncs si comuniquem dins d’Andorra, en català, si us plau. Finalment queda la feina que ens correspon a tots i cadascun de nosaltres: no canviant d’idioma, repetint –amb un somriure i les vegades que calgui– als treballadors nouvinguts que miren d’integrar-se i que encara no ens entenen, fins que ens entenguin, i ens responguin en català. Perquè volem que Andorra també sigui casa seva i continuï sent casa nostra.