x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

100 anys sense Proust

També parlem de la seva amiga, musa i mecenes Elisabeth Greffulhe
Actualitzada 11/08/2022 a les 07:24
Enguany és el centenari de la mort de Marcel Proust, però avui no parlarem exclusivament d’ell. Ho farem també de la seva amiga, musa i mecenes Elisabeth Greffulhe, nascuda a París un 11 de juliol de 1860, coneguda com la reina dels salons de Faubourg-Saint Germaine.

Abraçar tot l’entorn literari, social i sentimental de Marcel Proust ens portaria tres capítols com a mínim; hi ha tantes coses a dir que costa sintetitzar l’univers d’aquell gegant que deia: “Desconfia de l’home que no plora mai, acostuma a ser el més covard.” I us preguntareu: no seria més apropiat parlar només de la gran figura de Proust i no d’una aristòcrata encara que fos benefactora de les arts i les ciències en ple segle XIX? Penseu que sobre ella l’escriptor deia: “El misteri de la seva bellesa inigualable rau en la brillantor dels seus ulls.” Qualsevol cap d’Estat que viatgés a París, abans de visitar el president de la República passava per la residència de la comtessa Greffulhe. Però és què, a més a més, parlarem d’una altra dona riquíssima: Winnaretta Singer, que, tot i néixer a Nova York, residiria molts anys a la capital de França, on es dedicaria en cos i ànima al mecenatge implicant-se en iniciatives de tota mena. La llegenda diu que el rostre de la mare de Winnaretta va servir de model a Frédéric Auguste Bartholdi per realitzar l’Estàtua de Llibertat.

I com a curiositat també diré que una de les obres més conegudes de Gabriel Fauré, la Pavana, està dedicada a la comtessa Greffulhe, protectora del compositor nascut el 1845 a Pamiers, a 120 quilòmetres d’Andorra. Winnaretta Singer protegiria igualment Fauré a banda de convertir-se en princesa de Polignac al casar-se el 1893 amb Edmond de Polignac, un matrimoni ben curiós perquè ambdós eren homosexuals; així cadascú podia anar a la seva. I qui propiciaria aquestes segones núpcies de Singer seria precisament Elisabeth Greffulhe.

Per un altre costat, Maurice Ravel compondria la seva Pavana per a una infanta difunta el 1899 quan estudiava amb Gabriel Fauré al Conservatori de París, dedicant-la a la princesa de Polignac, que en aquell moment també era la seva protectora. L’obra seria estrenada pel gran pianista lleidatà Ricard Viñes el 1902, considerat l’intèrpret ideal per a molts compositors. Però no ens referirem només a senyores acabalades de l’alta societat parisenca. També ho farem d’una dona senzilla que va atendre i cuidar Marcel Proust, Celeste Gineste, nascuda el 1891 al Llenguadoc-Rosselló i que viuria fins als 92 anys. Es casaria amb Odilon Albaret, un taxista de París que entre els seus clients tenia Proust. Després de la mort del seu marit, Celeste gestionaria el Museu Ravel a Monfort-l’Amauri, molt a prop de París, un petit poblet medieval on Maurice Ravel viuria des del 1921 fins a la seva mort, l’any 1931. A la seva residència Belvedere el genial compositor impressionista nascut a Ciboure hi escriuria el seu famós Bolero.

Les tres dones de les quals hem parlat serien protagonistes de l’obra més aclamada de Proust, un escriptor de casa bona a qui mai no li faltarien ni diners ni recursos, malgrat ser recolzat per aristòcrates. La seva mare, Jeanne Weil, alsaciana d’origen jueu, pertanyent a l’alta societat de París, és qui encaminaria el seu fill Marcel a ser un home de profit amb una exquisida formació privada. A partir de 1907, ja sense els pares, Marcel entraria en una depressió i pràcticament no sortiria de casa. Aïllat del món, es dedicaria a escriure A la recerca del temps perdut, on apareixen tots els personatges que havien format part de la seva vida, amb Celeste Albaret inclosa. De fet, quan Marcel va morir el 18 de novembre de 1922 als 51 anys d’edat, la seva darrera paraula va ser: “Mare.” Toulouse-Lautrec, mort 21 anys abans, havia pronunciat la mateix paraula: “Mare.”

* Josep Maria Escribano Casaldàliga, Director artístic de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella
  • #4 Joaquim
    (11/08/22 20:55)

    Ricard viñes es un dels referents mes importants de la música catalana, nascut a Lleida. 
    Cada any a l'Auditori Enric Granadis es celebra el concurs de piano que porta el seu nom. Es un reconeixement a la figura del mestre i una oportunitat pels joves d'arreu de difondre la música per a piano en general. 
    Volia fer aquest apunt, i agrair tant al diari com al Sr Escribano el fet de publicar aquesta mena d'articles. 

    Respondre
  • #3 XXOOXX
    (11/08/22 16:51)

    Coincidir en la darrera paraula quan aquesta és "mare" és com coincidir en la darrera acció quan aquesta és morir.

    Respondre
  • #2 Joana
    (11/08/22 14:17)

    Es un plaer tornar a lllegir un altre dels seus articles. 
    Molt interessant i ple de curiositats . 
    La meva enhorabona Josep Maria 
    I esperem un altre ben aviat 

    Respondre
  • #1 Gerard
    (11/08/22 12:55)

    Excepcional article, Mr Escribano. 

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts