Tots sorpresos

Després d’un juliol molt intens –amb declaracions i contradeclaracions, propostes i, fins i tot, alguna minsa resolució, més de màrqueting que de solució de fons– semblaria ser que ningú, absolutament ningú –i quan dic ningú vull dir dels que realment tenen el poder i la capacitat de decidir– s’havia adonat que ja feia uns anys que el creixement del país, amb els projectes executant-se i els que s’havien aprovat pendents d’execució, esdevindria un problema d’Estat per al futur d’Andorra. I ara, a pocs mesos de les eleccions, els mateixos que van tancar els ulls o van aprovar determinats plans d’urbanisme o no van posar límits a la inversió estrangera, són els que se “sorprenen” d’una situació que ells han creat i de la qual, si no hi ha modificacions legislatives substancials, es fa difícil sortir-se’n i impossible revertir. Les declaracions de preocupació, o els pedaços que han aprovat alguns comuns, de poc serviran per aturar el desproporcionat creixement urbanístic i sonen més a un intent de neteja de consciència que no pas a una voluntat real de voler canviar les coses.
Alguns d’aquests responsables passaran el calorós agost i la sequera que patim refrescant-se per agafar aire per l’embranzida final fins a les eleccions generals. Els convido a la reflexió perquè siguin capaços de repensar el país, de sortir del bucle en el qual l’han posat i de ser valents en les seves propostes programàtiques just en una època que s’anuncia l’inici d’una crisi –una altra!– de dimensions encara incalculables, però que segur que cap d’aquests inversors a qui ens hem venut a trossets el país patirà.