Tancat per vacances

Gairebé tothom, treballi fora o a casa, espera i anhela passar un temps de vacances, un temps de desconnexió, especialment a l’estiu, que la caloreta estreny.

És la necessitat de tenir un temps lliure per dormir, descansar, esplaiar-se, desconnectar, gaudir de la natura, la platja o la muntanya. És fantàstic poder viatjar i conèixer d’altres cultures, però si el moment econòmic o el temps no t’ho permet, és necessari distanciar-se, ni que per alguns només sigui mentalment, de la rutina diària, responsabilitats o les obligacions laborals. Un temps en què ningú no hagi de córrer o tenir pressa per a res.

Tanmateix, de vegades ens deixem embolicar i decidim posar-nos a fer coses, a estar més i més actius, fins al punt de lliscar pel pendent d’una hiperactivitat desassenyada, cercant alguna cosa que no sabem descriure, sensacions per compensar el temps que passem treballant. I el repòs físic i psíquic que el teu cos i ment necessitaven naufraga en una mar agitada per la fal·lera i el delit de tenir vivències úniques i inoblidables penjades a Instagram.

Tot s’hi val, naturalment que cadascú és lliure de fer les vacances que li vinguin més de gust. Que després se senti millor amb si mateix per com les ha passat i quin contingut personal n’ha tret, si l’han enriquit per dins o li ha quedat el regust aspre d’una fatiga empobridora que preferiria no explicar, dependrà en gran manera de la importància i valor que doni al plaer dels sentits i centri o no totes les seves experiències al voltant d’aquell. Talment les vacances fossin només i sobretot una invitació a deixar-se anar, a alliberar-se de preocupacions i deures.

El que està clar és que tornarem a tenir les nostres responsabilitats i obligacions, sense ja la perspectiva de desconnexió, i que haurem d’afrontar sabent que allò sí que és la nostra vida real, que haurem de viure i saber gaudir.