El mes de desembre passat vaig poder passar unes hores intenses a les instal·lacions de l’Oficina Covid, a l’antic edifici de la Batllia. Eren moments especialment durs: no sé per quin cicle d’onada passàvem, però encara s’aplicava tot el procés de seguiment de contactes estrets. Semblava que amb els efectius que tenien no n’hi hauria prou i buscaven reforços. Vaig poder veure de prop tot el mecanisme, des de la recepció de les dades que arribaven de StopLab fins a la comunicació amb els interessats i la tramesa de consells i indicacions. Vist des de fora, arribat des d’un úter pràcticament domèstic on tot semblava controlat, la primera sensació era d’una certa confusió. Tot eren papers amunt i avall, correus, pissarres amb la relació d’aules confinades, corredisses pels passadissos, trucades, trucades i més trucades: cada una era una novel·la en potència. Un mercat de Calaf on la mercaderia que es negociava era la salut i la seguretat de la societat. Però, al cap d’un moment, hom veia que, sota aquella anarquia aparent, tot tenia ordre i sentit. Moltes coses se m’escapaven, és clar, perquè eren protocols rodats, validats per l’experiència. Millorables? Potser sí, però en aquells dies en què s’enregistraven dotzenes de casos i no es veia cap llum al final del túnel, vaig veure un equip abnegat i incansable, dedicat i atent. Ara ha plegat el director Bartolomé, i d’aquell espetec de gent en queden vuit, com si fossin un destacament en guàrdia, a les portes del desert dels bàrbars. Moltes gràcies a tots.
