La sortida de noves formacions, grups de reflexió o partits polítics enriqueix, sense dubte, l’escenari democràtic i ofereix a l’elector més opcions i cares noves on escollir. La competència, com en el lliure mercat, obliga els partits existents a ser més concrets en les seves propostes i a definir millor la seva ideologia, així com treballar nous projectes com a fet diferenciador de la resta. Fa temps que l’estructura clàssica de partits arreu trontolla i que les alternances de poder entre formacions majoritàries, que han definit la democràcia, han donat pas a noves coalicions fruit de la segmentació i proliferació de formacions. Fa uns dies s’ha presentat Concòrdia, un moviment amb l’objectiu de cobrir un nou espai i defensar unes idees que, segons els seus portaveus, no estan representades a l’escenari andorrà. Es defineixen com a joves d’esquerres i amb preocupació pel desmesurat creixement urbanístic i per la preservació del medi natural. Amb aquesta nova peça al taulell andorrà, de per si força diversificat, no falten les anàlisis per veure si hi ha algun vincle de figures d’altres partits, alguna unió o fins i tot pactes. Com en tot, una nova figura sempre provoca un moviment a les peces del voltant, perjudicant uns i afavorint uns altres. Veurem com es va definint l’espectre polític andorrà amb Concòrdia i la nova formació que surti de l’escissió dels liberals, que busca el seu lloc sota la bandera del progressisme. La regeneració i les cares noves sens dubte sumen i tot el que sigui tenir noves opcions amplia l’oferta per a l’elector.
