.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
paraula i vida

Quan l'acolliment és una festa

Actualitzada 17/07/2022 a les 06:13
No hi ha contraposició entre acció i oració.
Ambdues són necessàries i es complementen.


Camí de Jerusalem, Jesús i els apòstols entren al poble de Betània per visitar una família amiga: Llàtzer, Marta i Maria. Llàtzer fa un temps que està malalt i Jesús s’interessa per ell i resta per acompanyar-lo aquell matí, conversant amigablement al pati de la casa. Hi són també alguns dels apòstols, altres roden pel poble xerrant amb la gent.


Marta, la germana gran, és la mestressa. Atén els afers domèstics, té cura del germà malalt i de la casa. Portada per l'esperit d’hospitalitat i per l'amistat amb Jesús, està atrafegada per obsequiar els visitants: els porta aigua per refrescar-se, un xarrup d'arak, algun entreteniment per picar mentre conversen...


Maria, la germana petita, encara és en edat d'aprendre i, asseguda als peus de Jesús, no es perd ni una paraula de la conversa. Ella és massa joveneta per intervenir, però escolta què diu el Mestre i segueix amb interès tot el diàleg.


La Marta, per gust, s’hi hauria quedat també, però vol obsequiar Jesús i cal preparar el dinar per a Ell i per als apòstols, que tornarien a l'hora de seure a taula. És el prototipus de la persona enfeinada, que està en tots els detalls, vol quedar bé i es desviu pels altres encara que això li provoqui un cert neguit en alguns moments. Tant com per demanar a Jesús que l’ajudi la seva germana.


Jesús, veient-la atabalada, li dirà afectuosament: “Marta, Marta està neguitosa per moltes coses...” (Lc. 10,42). L'adverteix de no deixar-se portar per l'activisme.


Després, ja a taula, a l'hora de dinar, un gràcies molt sincer de Jesús i les rialles dels apòstols serien per a Marta la millor paga a tots els treballs passats.


Unes setmanes més tard, moria Llàtzer. Quan ja era sepultat de quatre dies, Jesús tornà a Betània. Aquell dia, primer consolà les dues germanes afligides amb la seva paraula, que tot ho recrea i fa reviure: “el qui creuen en mi, encara que morin, viuran” (Jn 11,25). Després, tornà a la vida Llàtzer. Fou una festa per a totes dues, tant per a qui havia estat escoltant, com per a qui feinejava. Anticipació del goig pasqual.


Hi ha qui ha vist en aquest episodi, en la diferent actitud de les dues germanes, una contraposició entre l’oració i l’acció, entre la vida contemplativa i la vida compromesa. Però no hi ha contraposició ni superioritats. Ambdues són necessàries i es complementen. Ens cal ser contemplatius en l'acció i actius en la contemplació.
  • #1 Paula
    (17/07/22 11:08)

    Quina hipocresia i cinisme esgarrifosos! Si vostè és el primer a tancar l'església a les persones que van a demanar ajuda.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts