Un lauredià més

En un país on hi ha pràcticament el mateix nombre d’immigrants que de ciutadans nacionals és imprescindible treballar en aspectes d’integració social que permetin crear una consciència social i grupal. Disculpes per avançat perquè en aquesta columna faré servir conjunts de paraules que sonen molt millor del que realment aporten. En tot cas, parteixo d’una petita anècdota: servidor fa cinc mesos que va aterrar a Andorra. Empadronat a la parròquia de Sant Julià, divendres passat vaig rebre una trucada del comú que m’informava que hi anés quan tingués un moment per rebre un obsequi de benvinguda. Una carta signada pel cònsol major, un petit llibre amb els camins de la parròquia i una petita ampolla de ratafia elaborada per un dels productors de Sant Julià. Un simple detall, el qual ens ha de portar a parlar del concepte de la identitat social.

El psicòleg britànic Henri Tajfel parla de la Teoria de la Identitat Social, la qual ens permet entendre processos com el d’identificació social. Aquesta teoria engloba tres processos, que actuen conjuntament, com són la comparació, la categorització social i la identificació. Tots tres parlen de com percebem les altres persones i a nosaltres mateixos, a partir de la idea que tenim pel fet de formar part d’un grup. És a dir, nosaltres ens relacionem o no amb una persona, no per com és sinó per com ens la imaginem o com la percebem a partir del nostre sentiment de pertinença a un grup. Per tant, iniciatives com aquestes ajuden que els immigrants, que habitualment són vistos com un grup social diferent, s’integrin de manera més fàcil perquè tenen la percepció que són benvinguts a un país o, en aquest cas, a una parròquia (una comunitat social). Cal celebrar iniciatives com aquestes per part de les administracions públiques, les quals són responsables últimes d’aconseguir una consciència col·lectiva que ajudi al bon funcionament del país.