Reconeguem-ho, d’un temps ençà això dels petards se’ns ha escapat de les mans. I no em refereixo a la revetlla, quan podem entendre que és tradició de tirar-ne, em refereixo als dies previs i posteriors en què sembla que visquem en una guerra amb detonacions constants. És insuportable, i sobretot en aquelles hores intempestives de la matinada, quan el graciós de torn decideix despertar tot el veïnat a cop de petard... Dissabte 25, a sota casa, algú va tirar una traca de més d’una cinquantena de petards a quarts de tres de la matinada. S’ha de ser desgraciat, i si algú ho troba normal que s’ho faci mirar. De petit recordo haver tirat algunes piules i haver encès alguna d’aquelles bengales de llum la posobra de Sant Joan, però avui els artefactes són cada vegada més bèsties (riu-te’n tu de les armes que Europa envia al Zelenski...) i perillosos, perquè si et peten a prop o a la mà et quedes distret. El curiós del cas és que si jo desperto el veïnat amb música a la matinada un dia qualsevol de l’any tindré la visita dels uniformats, però si tires petards a deu dies de la revetlla a la mateixa hora resulta que la gent ha de ser comprensiva. Va, home, va! Potser és el moment de lligar una mica més curt els adolescents i postadolescents que foten el que els rota. I també els senyors que no en tenen prou de córrer l’Spartan Race i conduir un esportiu per superar la seva crisi dels quaranta, i que necessiten fer-se el milhomes cremant pólvora. Segur que tots plegats viurem una mica més tranquils i estalviarem en renecs que ofenen Nostre Senyor. Posats a inventar-nos coses, no molaria fer d’Andorra un país lliure de pirotècnia descontrolada?