DE LA MEVA AGENDA

La sort de ser monitor

Aquesta figura és un mirall de persona per a la mainada i els joves

Creat:

Actualitzat:

El Josep Pintat, cap de Govern d’Andorra, em deia: “Per donar el passaport andorrà jo demanaria abans que fossin durant tot un any monitors d’AINA”. El meu bon amic i conseller lauredià, al cel és, en deia “ser monitor”. Massa joves diuen “faig de monitor d’esquí, d’esport d’estiu, de colònies...”. En l’educació no es tracta únicament d’organitzar activitats on els infants i adolescents s’ho passin molt bé. Aquell qui és monitor és un mirall de persona on la mainada i els joves emmarquen les inquietuds, les il·lusions, les decepcions... Un és monitor quan prioritza mostrar una manera de viure.

Amb els ainistes el monitor canta “Cada dia un nou pas...”. Ser monitor és acompanyar, paraula rica que, desglossada pels poetes, diu: “Caminar junts compartint el pa de la vida”. Examino els monitors i les monitores d’AINA en acabar el torn de colònies: “Els infants són més humans? Vosaltres sou més persones?”. Gràcies de ser monitor, monitora.

AINA ha participat en el curset organitzat pel MCECC (Moviment de Centres i Esplais Cristians de Catalunya) al noviciat de les germanes de la Mare del Diví Pastor de Pallejà. El tema de damunt la taula era L’espiritualitat del monitor de lleure. Al consiliari de la FEMN (Fundació d’Esplais de la Mare de Déu Núria) mossèn Joan Pau, rector de Sort, i mossèn Jaume, consiliari de l’escoltisme i animador de la Fe dels Esplais han aportat riques iniciatives i útils suggeriments. D’AINA, hi hem participat el Grup Tabor. La germana que ens ha acollit ha estat la primera lliçó. Amb un ample somriure m’ha confiat: “La casa vol desenvolupar al màxim les nostres possibilitats físiques, intel·lectuals i afectives. Per això practiquem esports, ens formem per a la reflexió i l’estudi, organitzem i participem amb il·lusió en la celebració de festes i excursions. Els alumnes són en tot moment protagonistes de la casa. Els pares estan compromesos amb l’estil d’educació que la casa imparteix.”

El professor Carles Marcet ens ha ofert les eines per a l’acompanyament espiritual dels monitors i de les monitores. Ens diu: “Per ser monitor cal revisar cada vespre com ha estat la meva acció de servei: Què he après? He tingut espais verds, és a dir, estones sense fer res per poder tenir temps per relacionar-me, pe ser creatiu? Què és el que avui m’ha fet més feliç? He pogut per ara poder escoltar-me? He descobert que Déu està dins nostre? Per comprendre la complexitat d’aquest nostre món, he obert el llibre dels Evangelis?

Mossèn Roger de Lleida, coordinador del curset, ha ressaltat que “ser monitor implica saber molt bé a quin cim pujar, perquè si no es té un objectiu clar, la vida no té sentit, no té orientació. A més s’ha de conèixer el camí que hi mena. Un pic a conquerir sense conèixer-ne el camí et fa caure en l’angoixa”.

Caminem amb els ainistes. Coneixem les fites del camí: 1) Tenim la capacitat de mirar per admirar. 2) Viure en sobrietat. Viure més amb menys per gaudir més. 3) Tenir l’hàbit d’ajudar com ens mostra la Mare de Déu de Meritxell que allarga la mà ben oberta a tots. Amb el puny tancat, no podem rebre res de ningú. 4) Pregar perquè necessitem dialoguer avec ton coeur per descobrir la nostra vocació de monitors. 5) Ajudar a discernir: “A todos nos pasa cosas, no sabemos qué nos pasa y por qué nos pasan”, deia Ortega i Gaset. I tot acceptant l’altre incondicionalment, sense jutjar-lo... De tornada a casa, pujo al Santuari de Meritxell per pregar a la dolça Mare de tots, la meva Confident, que la sembra feta en el curset –de la qual només us en puc oferir un tast– doni bona collita aquest estiu i cada dia de l’any a les terres catalanes i andorranes, i donar gràcies perquè la Llum Meritxel·liana ens permet posar focus al nostre camí i al dels infants i joves que els pares i les mares confien al MCECC, a la FEMN AINA...

D’altra banda, el bisbe Agustí, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, ens ha beneït el curset precedint la Missa. Ens ha encoratjat: “La ciutat té una figura. La natura on porteu els infants té una ànima”.

Totes les persones grans han estat primerament infants. El bisbe Agustí amb la seva cordialitat se’n recorda. Els participants del Bisbat d’Urgell hem fet la foto de família al monument del pare José Tous, fundador de la Congregació de Caputxines de la Mare del Diví Pastor, on hi ha escrit: “Deixeu que els infants vinguin a Mi”.

tracking