I sense adonar-nos hem passat de la neu de l’hivern, l’esquí i els abrics, al bo de l’estiu, els pantalons curts i les xancletes. Queden enrere les nits fredes davant la xemeneia escoltant la pluja darrere la finestra i ens preparem per triar les esperades vacances a l’aire lliure, viatjant, fent muntanya, amb els nostres. Diuen les agències que enguany hi ha moltes reserves tot i l’encariment dels preus del transport i de la majoria de productes, per la inflació. Que més qui menys busca un moment per sortir a fer vacances. Només fa uns mesos que encara estàvem sota les restriccions i l’obligatorietat de portar mascareta i acabem havent pràcticament esborrat de les nostres ments tota aquesta situació. Que ràpid ens habituem i deshabituem a les noves formes de viure, normes o imposicions, i oblidem igual de ràpidament el que pensàvem que no ens trauríem de la ment. Adaptar-nos és una de les virtuts de la nostra espècie, l’evolució porta al canvi a noves persones, llocs, sense adaptació no seríem on som, no avançaríem. Mirar endavant, tenint però sempre un ull al passat, en l’aprenentatge del que ja ha passat, en les experiències que ens han portat on som. I seguir nous projectes per a aquest temps de vacances, volent-lo exprimir al màxim per agafar energies, per desconnectar, per descomprimir. Que després tornarà el fred i la neu, i les hores a les oficines de treball. Omplim pulmons que fa olor de vacances.
