.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Frida Kahlo

Pintora mexicana. Una dona excepcional
Actualitzada 24/06/2022 a les 06:11
Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderon. Nascuda a Coyoacán, Mèxic, l’any 1907. Ella preferia dir que nasqué el 1910 perquè és l’any que comença la Revolució mexicana. El nom que tothom coneix és Frida, diminutiu familiar i afectuós del nom alemany Elfriede (relatiu a la pau). El pare, un emigrant alemany a Mèxic, casat amb una mexicana, s’establí en aquell país. Tal com explica ella mateixa, als sis anys va presentar un debilitat a la cama dreta que deliberadament atribuïren a una seqüela de la poliomielitis. No obstant això, sofria una lesió congènita de la columna vertebral denominada espina bífida que consisteix en un defecte del desenvolupament de la columna vertebral lumbar baixa, on els nervis del final estan sense protecció i poden presentar dèficits sensitius i motors afegits i a més escoliosi greu. Als tres anys va començar a caminar ajudada pel pare. Amb rehabilitació va millorar molt.

Als sis anys sofrí un gravíssim accident de circulació, passatgera d’un camió que va xocar amb un tren, i es va produir les següents lesions: fractura de dues vertebres lumbars (L3 i L4), fractura múltiple de pelvis i peu esquerre, luxació de colze dret i perforació transfixiant de perineu i abdomen per barra o pesa del vehicle amb resultat de greu peritonitis i perforació uterina. Va resta enllitada tot un any. Per ajudar-se a caminar portava sempre una fèrula a la cama dreta que procurava que no es veiés gaire vestint faldilles llargues fins al terra.

Va començar a pintar al llit de molt joveneta. Es va presentar a la selecció de l’Escola Nacional Preparatòria i de dos mil candidates va sortir una de les 35 dones acceptades. En aquell temps era membre de les catxutxes, identificades com socialistes i reivindicadores de l’herència indígena de Mèxic. Més tard s’afilià al Partit Comunista i amb la seva família donaren ajuda al pintor mural Diego Rivera, també comunista. En aquella època es comença a definir el seu caràcter contrari als costums de com devien ser i què pensaven i vestien les dones, preparades únicament per ser mestresses de casa. Deia sobre aquesta qüestió: “Me gusta como soy, no me importa lo que digan.”

L’any 1922 va conèixer el pintor mural Rivera, elegit per pintar el mural de l’Amfiteatre Bolívar de l’Escola Nacional Preparatòria, i se’n va enamorar profundament, tant que interiorment el va convertir en el pare dels seus fills. Més endavant es van casar. Ambdós es comprenien molt bé, tant físicament com intel·lectualment.

El 1930 es van traslladar als EUA, a Diego li havien encarregat uns murals de la San Francisco Stock Extrange i de la California School of Fine Arts. Vivien en hotels de luxe i de festa en festa. El 1931 es mudaren a Nova York. Però va començar una mala època. Frida va descobrir que Diego li era infidel amb vàries dones i ella va sofrir el primer avortament descobrint que no podia tenir descendència. Malgrat tot, ella el seguia estimant i gaudia de veure’l pintar els grandiosos murals. “Ell deia que pintava pel poble i jo pintava per mi mateixa”, afirmava Frida.

Més tard es van traslladar a Detroit i un altre avortament amb copioses hemorràgies la va situar prop de la mort.

Morí la mare i el pare va restar desconsolat i deprimit, així que van tornar a Mèxic i s’instal·laren a la casa de San Ángel. Era una construcció amb dos edificis connectats. Un per a Diego i l’altre, la casa blava, per a Frida. El màxim disgust va ser comprovar que Diego va començar una relació amb la germana, Cristina. “Mai m’havia sentit tan maltractada i ofesa”, va dir. Malgrat l’amor a Diego Rivera, Frida va aprofitar altres amants, com l’escultor Noguchi, sorpresos al llit per Diego, i el japonès va fugir a punta de pistola. També va ser amant de Lev Trotski, acollit a casa seva (casa blava) en ser acceptat com a exiliat a Mèxic. Amb aquest, home encantador tenien els mateixos interessos i s’entenien perfectament. L’amenaça de la condemna a mort internacional de Stalin va obligar a posar guàrdies per dins i per fora de la casa blava sense sospitar que el traïdor, l’enviat de Stalin, estava dins de casa, el català Mercader, que finalment li va clavar al cap un piolet i va causar la mort de l’intel·lectual comunista. El 1937 Frida va dedicar un autoretrat “a Trotski amb tot el meu amor” per al seu aniversari.

La salut de Frida es va anar deteriorant per terribles dolors a l’esquena i a la cama dreta. Una amputació per sobre del genoll la va fer millorar sols parcialment (sembla que era per una gangrena). Operada dos cops per un cirurgia a Nova York amb fixació de les vertebres que la van fer millorar poc, es va fer addicta als opiacis i a l’alcohol fins a la mort. No va parar mai de pintar.

Epíleg
Frida Kahlo, una dona excepcional per al seu temps. Una vida de sofriment físic, psíquic i moral. Buscava l’afecte en relacions extramatrimonials fruit d’enamoraments verdaders amb membres del sexe masculí i els darrers anys del femení, pel desengany del matrimoni amb Diego Rivera, a qui va estimar, malgrat tot, tota la seva vida i s’hi va casar per segon cop.

La seva pintura destaca per uns colors vius i temes relacionats amb el seu estat anímic, els seus somnis i desitjos, passant per èpoques qualificades de realisme, surrealisme, realisme màgic, naïf o primitivisme i estil inspirat en Amadeu Modigliani. Però sempre, sempre, atractiu i formós. El seus quadres estan en museus de tot el món, especialment al seu poble de Mèxic, als EUA (Nova York, Detroit), París, etc. Es considera una de les millors pintores del món.
  • #3 pobre Frida
    (24/06/22 13:49)

    Pensava que el seu accident era als 18 anys i que era entre un tramvia a on era ella i un camió i als sis anys li van diagnostica poliomielitis. No ho se exactament, potser m'equivoco.

    Respondre
  • #2 Dani
    (24/06/22 09:25)

    D'acord amb el comentari anterior, em pregunto que opinaria Frida si veiés que la seva obra i la seva persona han esdevingut un instrument del capitalisme.

    Respondre
  • #1 Frida Kahlo Corporation
    (24/06/22 07:53)

    Frida Kahlo fins a la sopa, imatge de bolquers, tovalloles sanitàries, lents, cerveses, tequiles, roba interior, plomes, vaixelles, i com no, icona feminista, tota una indústria al voltant dels drets d'imatge.

    Respondre
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts