Des de fa unes quantes setmanes, el preu dels carburants s’ha incrementat notablement, arribant a màxims històrics, sobretot venint d’on veníem fa relativament poc. Això ha portat alguns governs del nostre entorn a prendre mesures per tal d’evitar que aquest increment afecti excessivament la butxaca dels ciutadans. A Espanya, per exemple, el govern ha bonificat amb 20 cèntims el preu del litre, fet que ha suposat que les benzineres de baix cost espanyoles venguin fins i tot l’or negre a més bon preu que les andorranes. Hi ha qui reclama una mesura similar a Andorra des de fa dies, però jo, sincerament, no ho veig tan clar. Si bonifiquem sistemàticament 20 cèntims el litre de carburant, l’Estat ha de fer un dispendi enorme que afecta igual totes les butxaques, les que ho necessiten i les que no, i això no em sembla del tot just. És a dir, ho trobaria lògic com a ajuda a aquells que no arriben a final de mes (o a professionals del transport), però no a aquells que tenen una nòmina que els permet omplir el dipòsit sense mirar-s’hi gaire. Bàsicament perquè penso que una ajuda ha de ser per a aquell qui realment la necessita i si la fem universal perd aquest sentit. D’altra banda, no tothom té el mateix cotxe, i en el moment de triar, amb tot el dret, alguns van optar per bèsties que es mengen 15 o 20 litres cada 100 quilòmetres. Bonificar universalment el litre sense tenir en compte la renda i fins i tot el vehicle ens pot portar a la injustícia que entre tots paguem aquells que no els cal o aquells que mengen per tres o quatre. Si cal ajudar, que sigui de manera quirúrgica a qui realment ho necessita i no fent que la padrina pagui tota la festa.