x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Una efímera existència

Carl Sagan ens deixà una eina per fer més entenedora la història de l’univers
Actualitzada 17/06/2022 a les 06:40
    Judith Santos
Avui m’agradaria poder donar una mica de perspectiva còsmica per a poder situar la contribució de l’ésser humà en la llarga història de l’univers. Perquè si parem atenció, el més extraordinari de tot plegat és que som aquí des de fa res!

El cèlebre Carl Sagan ens deixà una eina extraordinària i original per a poder fer més entenedora i accessible la història de l’univers: el calendari còsmic. El farem servir per il·lustrar la cronologia de l’univers, els 13,8 mil milions d’anys d’edat que té els compactarem en un any al calendari gregorià. Dirigirem els nostres passos cap al l’origen de tot, recorrerem anys d’evolució, fins a arribar a l’actualitat.

El nostre cronòmetre s’activa als primers instants del dia 1 de gener, que marca el naixement de l’univers. És el primer instant que som capaços de datar de moment, presidit per la creació del temps i de l’espai. És un moment crucial, conegut com a Big Bang, la Gran Explosió. Irònicament, no va ser ni Gran ni una Explosió pròpiament dits. Es creu que sorgí d’un punt denominat singularitat, infinitament diminut i molt dens, seguit d’una expansió del propi espai. Com un xiclet! Del qual en podem fer una boleta compacta i després estirar-lo. Si comprimim el període de temps que va durar el Big Bang en el nostre calendari, cada segon equival a 475 anys d’història de l’univers. Tinguem-ho present, seguim!

La nostra galàxia, la Via Làctia, s’hauria format l’1 de maig i l’origen del Sistema Solar tindria lloc el 9 de setembre. Això va ràpid, eh? Ens plantem al novè mes de l’any i encara no tenim signes de vida a la Terra. El planeta blau on vivim va néixer el 14 de setembre i l’origen de la vida va tenir lloc aproximadament el dia 25 d’aquest mateix mes. La vida s’inicià a l’aigua i més tard es colonitzà la superfície, però... temps al temps! Ja hi arribarem!
Ens plantem al dia 9 d’octubre, l’època dels fòssils més antics que s’han trobat, i l’1 de novembre ja hi havia microorganismes dotats de diferenciació sexual. 11 dies més tard sorgeixen les primeres plantes fotosintètiques aquàtiques i, el 15 de novembre, les primeres cèl·lules amb nucli, les eucariotes.


Gràcies als primers éssers vius terrícoles, encara aquàtics, a poc a poc s’anà formant una atmosfera oxigenada a la Terra fins que el 16 de desembre l’evolució va conduir a l’aparició dels cucs. El dia 18 ja hi havia plàncton marí i trilobits poblant el planeta. Un dia més tard, els primers peixos vertebrats. El 20 de desembre les plantes colonitzen la superfície i els tres dies següents apareixen els primers insectes, amfibis i rèptils, respectivament. Al vespre del dia 24 comença l’era dels dinosaures. El dia de Sant Esteve sorgeixen els primers mamífers i les primeres aus el dia 27, estrenant així el període juràssic. L’endemà, les primeres flors somriuen al Sol i aquell mateix dia es produeix l’extinció massiva de la majoria de dinosaures. Fem una reflexió ràpida! els dinosaures han regnat a la Terra quatre dies, literalment!


L’evolució de les espècies que sobreviuen a una de les extincions massives més importants de la història, condueix els primats a habitar el planeta el dia 29. El dia 30 data la primera evidència dels lòbuls frontals del cervell dels primats, un esdeveniment crític per al desenvolupament. Aquell dia ja tenim els primers homínids i grans mamífers passejant per la Terra.


L’últim dia de l’any a les 22.30 hores apareixen els primers éssers humans com a espècie. Durant la propera mitja hora es fan servir per primer cop instruments de pedra i el foc ja s’utilitza a les 23.46. Un pèl més tard, a les 23.59, apareix l’art rupestre.

A partir d’aquí, desglossem aquest últim minut en segons! A les 23.59.35 sorgeixen els primers poblats i el segon 50, les primeres dinasties i també neix l’astronomia. L’alfabet s’inventa al segon 52 i la guerra de Troia passa durant el següent segon. Saltem al segon 56, quan l’Imperi Romà domina Europa. Aproximadament a mitjan segon 57 se signen els Pariatges d’Andorra. A i 58 Cristòfor Colom descobreix Amèrica i l’últim segon de l’any abans de la mitjanit i d’esclatar l’any nou, el Renaixement impregna Europa, és època de descobriments, de viatges a altres països i d’invents. Finalment, com havíem promès a l’inici d’aquest viatge ple d’història, arribem al present! És època de globalització, d’expansió de ciència i tecnologia, d’universalització de la cultura, d’adquisició de mitjans per l’autodestrucció de l’espècie humana, de màxima emergència climàtica, és el moment dels primers passos en l’exploració espacial i de recerca de vida extraterrestre.

En un obrir i tancar d’ulls, en els últims segons de l’any, és quan apareixen els primats capaços de manipular eines i de desenvolupar capacitats cognitives. Ara la gran pregunta que ens hauríem de fer és, què va portar a esperar tant de temps a l’aparició de l’espècie humana? Com de probable és? És quelcom tan extraordinàriament casual, fràgil i inaudit que si alguna cosa hagués esdevingut d’una altra manera, no seríem avui, aquí i ara, llegint el diari? Pensem-hi.
Etiquetes
  • #2 baldiri
    (17/06/22 13:41)

    Un article prou interessant i que, com diu l'autora, ens hauria de fer pensar.

    Respondre
  • #1 kd
    (17/06/22 12:57)

    Enhorabona a l'escriptora. Has aconseguit que un tema a priori poc interessant acabi convertint-se en una lectura molt entretinguda. Felicitats!

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts