Búnquer

He acabat de veure, a cal Netflix, la quarta temporada de la sèrie danesa Borgen, que pren el títol del nom de la seu del govern, a Copenhaguen. La protagonista és Birgitte Nyborg, una política que, al llarg de trenta-vuit episodis, veiem com li fan fer tots els papers de l’auca: està a l’oposició, funda un partit del no-res, aconsegueix formar un govern de coalició, és nomenada primera ministra, perd les eleccions i etcètera. Aquesta darrera temporada, resulta que és ministra d’Afers Exteriors i té un dificultats amb el partit, no s’entén amb la nova primera ministra i té un problema gros amb Groenlàndia (tota sencera). La sèrie explora amb grans dosis de realisme la vida privada, les difícils relacions amb la premsa (ai, la Katrine Fønsmark!) i amb els assessors i spin-doctors, amb els adversaris polítics i amb els companys de partit (que són els pitjors de tots). La pregunta és si podríem fer-ne una així, a Andorra. No, millor que la reformulem, la pregunta: com és que encara no s’ha fet, una sèrie així, a Andorra? Deixem-nos estar històries de nevades, de nazis i de refugiats amb els peus congelats al mig del bosc. No ens mirem més el melic i retratem-nos d’una vegada tal com som. No serà per arguments, per personatges i per situacions. Ens en sobren. Andorra seria un escenari privilegiat per fer una sèrie que ho petés fort i ens posés (com diuen els visionaris dels Jocs d’hivern) al mapa. Tot haurien de ser facilitats i els ho donaríem ben mastegadet. Senyors de Netflix (o qui hi vulgui posar diners per a la producció): sobretot no pateixin pels guions, que ja estan escrits.