x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

L'Educació superior, un dret humà

Una necessitat per equilibrar les desigualtats existents
Actualitzada 15/06/2022 a les 06:05
    Mercè Miguel Millan
El 2022, UNICEF està impulsant una agenda de defensa global urgent per fer front a la crisi i la pèrdua addicional d'aprenentatge causada pel tancament d'escoles durant la Covid. Aquesta agenda se centra en un dels acceleradors de canvi més efectius per fer front a la crisi de l'aprenentatge: l'assoliment universal de la lectura bàsica i les matemàtiques per a cada infant, com a pedra angular de tot aprenentatge futur.

L'augment de la inversió en aquestes habilitats bàsiques de lectura i matemàtiques és una de les demandes. En aquest sentit, enguany demanem als governs que prenguin mesures "ràpides" per arribar i retenir tots els infants a l'escola, per avaluar els nivells d'aprenentatge, perquè prioritzin l'ensenyament fonamental i perquè desenvolupin estratègies de protecció per a la salut i el benestar psicosocial perquè tots els infants estiguin preparats per aprendre.

Fins i tot abans de la Covid, més de la meitat dels infants de deu anys en països d'ingressos baixos i mitjans no podien llegir una història senzilla. Això s'ha vist agreujat per la pandèmia i ara arriba al 70%. Com a resultat, ens enfrontem a una catàstrofe global de l'aprenentatge el 2022. Si no és fa una acció urgent, milions d'estudiants s'hauran quedat tan enrere en el seu aprenentatge que mai es posaran al dia o abandonaran l'escola per complet.

No n'hi ha prou amb simplement reobrir les escoles; necessitem un esforç global concertat per garantir que tots els estudiants tornin a les aules i tinguin un suport personalitzat per posar-se al dia en l'aprenentatge perdut.

Ja tenim evidències clares de l'alarmant deteriorament de la lectura i les matemàtiques al llarg dels dos anys, especialment per als estudiants més vulnerables. Sense aquestes habilitats bàsiques, aquests estudiants no podran recuperar l'aprenentatge perdut, no estaran preparats per a la transició a l'educació secundària i, en última instància, tindran dificultats per accedir al lloc de treball.

Amb el reconeixement mundial de l'impacte de la Covid en l'aprenentatge dels infants i els contratemps en el compliment de l'Objectiu 4, UNESCO i UNICEF treballem amb confiança i ambició per fer front a la crisi d'aprenentatge.

El passat més de maig, Unicef Andorra va assistir a la 3a Conferència Mundial d'Educació Superior de la UNESCO a Barcelona. La UNESCO, en la seva qualitat d'organisme especialitzat de les Nacions Unides per a l'educació, és l’encarregada de dirigir i coordinar l'Agenda Educació 2030, que forma part d'un moviment mundial per a erradicar la pobresa a través de 17 objectius de desenvolupament sostenible per a 2030. L'educació, essencial per a aconseguir tots aquests objectius, té el seu propi Objectiu 4 dedicat, que pretén “garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots”.

En un any on conviuen a tot el món 27 conflictes armats, Sylvia Schmelkes, en el discurs d’obertura de la Conferència Mundial d'Educació Superior, incidia en com l’educació bàsica havia de treballar per l’equitat, on cada alumne havia de rebre el suport necessari segons les seves característiques personals, amb l’objectiu de crear un món pacífic, just i sostenible. A més a més, posava l’accent en el grup més vulnerable en l’accés a l’educació: les nenes pobres, rurals i de minories ètniques.

Juan José Juárez, Senior Project Manager de la Fundació Bertelsmann, i un dels ponents en la conferència, parlava també de la necessitat que els alumnes de secundària rebessin una orientació de qualitat de cara a les opcions educatives futures per reduir les taxes d'abandonament en l'educació superior.

En paraules de Paulo Falcón, advocat, professor universitari i conferenciant, tenim sistemes i institucions educatives generalistes, no pensades per a alumnes amb diversitat funcional, per alumnes que treballin i estudiïn, o que incloguin la perspectiva de gènere. Hi ha una distribució desigual del coneixement, on gran part de la població es veu exclosa per condicions socials i econòmiques de l'educació superior. Per equilibrar les desigualtats advoca perquè les persones més vulnerables rebin la millor educació.

El desafiament és a construir una societat del coneixement més justa on l'educació superior sigui considerada un dret humà i un bé públic.

*Mercè Miguel Millan, Sensibilització Unicef Andorra
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts