Es parla, es preveu, s’ensumen unes eleccions generals anticipades al desembre. Tot i així, aquest escenari només el pot posar en solfa el cap de Govern, probablement consultant la seva guàrdia pretoriana. Normalment una cita electoral anticipada obeeix a un esgotament de la legislatura, per exemple havent executat tot el programa de forma avançada, a la bestreta, o bé quan l’adversari té, de forma conjuntural, seriosos problemes logístics. No sabem ben bé on se situa i qui és aquest adversari? Si fem un exercici de repàs, podem observar certa estabilitat i calma al PS, quan s’acaba d’escollir el cap de llista sense titubejos, una vegada esvaïda del partit la figura i esperança emergent. A cal liberal hi ha debat i si dic debat, em quedo curt. Les primàries les va carregar el diable i la fractura és manifesta i dolorosa. Els ministres Pallarés i Gallardo, que no se suporten, han de continuar la seva tasca executiva per honorar el contracte subscrit amb DA. Les estratègies preelectorals estan a l’aire, recordant que la confabulació d’un d’Acord va exalçar com a consellers els liberals territorials d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, que immediatament es van refugiar a la còmoda ombra de l’arbre de DA. No fou un exemple de coherència i entendria que Cabanes haurà de fer mans i mànigues per persuadir els electors amb memòria, aportant un full de ruta convincent, en què es dissenyin clarament els pactes electorals. La cosa es complica o potser s’aclareix quan ens adonem que Gallardo, de forma inequívoca, forma part d’aquesta guàrdia pretoriana d’Espot.