Contra l'aïllament

Una persona de mitjana edat deu ser la que està a la meitat de la seva vida, encara que gairebé ningú viu 100 anys i tampoc ho desitjaria. Una persona de mitjana edat és aquella a qui dia sí, dia també, algú li pregunta: que no et jubiles? Quan et falta per jubilar-te? I hi comences a pensar, encara que no et toqui. I penses què faries si no anessis a treballar, perquè malgrat tot, la feina és on passem més hores i, per tant, on establim la majoria de les relacions socials i la realitat és que tots tenim, amb més o menys mesura, la necessitat de relacionar-nos amb la resta d’éssers vius. Som animals socials amb una personalitat empàtica, evidentment, uns més que altres. El nostre cervell està empàticament disposat a la interacció social, alhora que aquesta, funciona com a estimulant de les nostres estimades neurones. Tenim una facilitat intrínseca amb la qual ens reflectim en el comportament dels altres i els reconeixem com a semblants, perquè la nostra capacitat per interactuar i relacionar-nos té una arrel comuna. És una facultat fonamental que utilitzem per a afrontar desafiaments sense precedents: pandèmies, canvi climàtic, migració, terrorisme, guerres. Tots recordem quan amb la pandèmia ens vam adonar com d'important era pel desenvolupament dels infants i joves anar a l’escola, la relació amb els altres, és el que els fa créixer com a persones saludables mentalment i física. Els vincles socials són molt importants en la nostra qualitat de vida, com afirma un dels experts mundials en l’aïllament social, James Lubben, fins al punt que el fet de no relacionar-nos amb els altres pot ser tan poc saludable com el fumar, ja que funcionen de manera similar, de la mateixa manera que els lligams forts són tan bons com l’exercici regular i la bona alimentació. Per això, sempre que puc, em veig amb una o dos bones amigues, per riure, discutir-nos, enfrontar les nostres opinions i guanyar salut mental, encara que les hagi conegudes a la feina.