Enganys

Una de les xarxes socials més concorregudes per “amics” que s’hi han (ens hem) afegit exclusivament perquè anuncia els aniversaris de la resta d’usuaris, convidant a la felicitació. Vet aquí, però, que aquestes presències esdevenen fantasmagòriques (potser literalment), quan la persona objecte de la potencial felicitació ha traspassat.

Hi ha legalment la figura del “dret a l’oblit” perquè es faci efectiva l’absència, i s’esborri definitivament de la llista el desaparegut, amb tots els documents i referències adjunts. Però els requisits per a l’esborrada són molt estrictes, potser massa, si és que algú o alguna proper a l’antic o antiga titular es decideix.

A tall d’exemple, a començament de la setmana, Facebook

–aquesta és la xarxa– instava a felicitar un antic comunicador i escriptor, que durant alguns anys vam poder veure a la televisió nacional. Excepcionalment

–no acostuma a passar– la filla del “feliicitat” va respondre que el seu pare ens havia deixat feia dos mesos. Però que no ho havien fet públic per mantenir-ho en la intimitat familiar.

És el tercer cas comprovat. Els altres van ser bastant anteriors i, successivament, un conseller general i un company de professió i gran amic, que després de passar pel Diari va acabar sobtadament al seu pis de Barcelona. El va trobar, ja sense vida, el germà bessó.

Al cap i a la fi, aquestes “relliscades” involuntàries, de felicitacions sense destinatari efectiu, poden figurar entre els problemes menors, els riscos més venials, en l’ús d’aquests mitjans actuals de comunicació social

–més socials que de comunicació, en el sentit més estricte d’allò que en altres temps anomenàvem periodisme.

Són molt més freqüents, en l’esglaó següent cap al pou dels danys, les “noves veritats”, aquest eufemisme sinònim de les fake news o, més directament, bulos; o encara més, mentides, generalment interessades per causar efectes beneficiosos al o els promotors.

I encara més greus són els intents d’estafa com ara el phising, que demana accés a les dades bancàries, fins arribar a delictes encara més greus com ara la perversió de menors amb simulació de falses identitats.

Així doncs, coneguts els paranys, el risc de caure-hi disminueix amb escreix, per molt que encara n’hi ha d’accessibles per la cobdícia pròpia a la trampa aliena. De la mateixa manera que hi ha els persistents a creure les ofertes darrere d’“estampetes” o del “tocomocho”.

Més enllà de la problemàtica i els perjudicis potencials que hem exposat, les xarxes constitueixen el vehicle de comunicació més àgil i directe entre persones o grups, i fins i tot inclouen fonts de documentació que han substituït les velles enciclopèdies de paper, a condició de garantir fiabilitat, cosa que no totes ofereixen.

De l’antiga de l’ocellet, a la tan concorreguda WhatsApp, que inclou l’oportunitat de la videoconferència gratuïta –en perjudici de les telecoms– qui més qui menys (han) hem après a “navegar per aquestes aigües virtuals. Amb més facilitat els més joves, fins i tot nens i nenes, que esdevenen mestres instructors dels padrins, no sense un punt de desesperació per la lentitud que mostren els grans a l’hora d’assimilar i aplicar els coneixements.