Creat:

Actualitzat:

Sentia dilluns a la ràdio del país que “en l’última acció de Shermadini hi ha unes passes claríssimes”. Es deia també que els àrbitres no van asse­nyalar un 2+1 en una de les últimes cistelles de Mcintire. Dues accions que es poden discutir –més la segona que no pas la primera des del meu punt de vista– però que no poden servir per fer balanç d’una temporada. Resumir l’any del MoraBanc en dues accions de l’últim minut de l’últim partit de la campanya seria fer un flac favor al projecte, i més si s’obvien els errors del propi MoraBanc en l’últim partit. Tampoc seria just, tot i ser un fet objectiu, afirmar que ha estat “un descens car”. Perquè si bé d’altres anys amb onze victòries t’has pogut salvar, el nivell dels equips puja, com la inflació fa que pugin els productes frescos. És a dir, fer els càlculs del que em costarà omplir la cistella de la compra amb els preus de fa cinc anys només em generarà un forat econòmic i molta frustració. Vivim en la realitat actual, gestionant la futura amb els coneixements de la realitat passada.

“Ens hem equivocat en tot”, assegurava ahir el president del MoraBanc, Gorka Aixàs. És poc freqüent que un dirigent d’una entitat sigui tan contundent amb la seva gestió. I no s’ha de celebrar per ser un fet anòmal, sinó perquè era el correcte en aquest moment. Actuem no perquè toca, sinó perquè és l’adient. Una de les virtuts que té l’esport, especialment el formatiu, és que és una petita simulació de la vida on perdre, en realitat, no té grans conseqüències. És per aquest motiu que més enllà del resultat esportiu, de possibles polèmiques arbitrals o, fins i tot, de si el MoraBanc torna a pujar la propera temporada a l’ACB, em preocupa molt més quina imatge s’ha donat i què podem treure tots plegats d’aquesta decepció. Un ou i una castanya són tan iguals com ho són un president que reconeix el seu error d’un que obliga els seus jugadors a agenollar-se i demanar perdó.

tracking