Creat:

Actualitzat:

Finlàndia ha fet un salt a la primera plana i vol demanar l’entrada a l’OTAN. El que no havia aconseguit ni Churchill, ni els presidents americans que s’han succeït, ho ha fet possible un dels principals detractors d’aquesta unió militar per la defensa, Rússia. Els finlandesos deixen de banda l’orgull de la neutralitat que han abanderat durant dècades per demanar la seva adhesió immediat a l’Aliança. L’ofensiva del president Putin sobre Ucraïna ha tingut un efecte aclaparador en el canvi de l’opinió pública finlandesa, que fins a principi d’any rebutjava en un 75 per cent formar part de l’Aliança Atlàntica. Ara l’equidistància d’aquest país entre els dos grans blocs, que s’havia mantingut des de la Segona Guerra Mundial, ha volat pels aires amb la política imperialista de Putin més enllà de les seves fronteres. La geoestratègia política que està provocant aquesta guerra és evident i els moviments no es fan esperar. Una demanda d’adhesió a la qual pot sumar-se Suècia, una altra de les nacions que presumien de ser neutrals per excel·lència. No sabem si a la ment de Putin passava un redisseny de la geopolítica però és clar que l’ha aconseguit tot i que potser no com ell desitjava. Una OTAN de 30 països que es veurà ampliada i reforçada precisament en un lloc com la frontera russa, el contrari del que pretenia Putin amb la invasió a Ucraïna. Els escenaris han canviat i de quina forma, i es precipiten les decisions en defensa i economia que ens apropen a una nova polarització de bàndols en què no es pot ser neutral.

tracking