DE LA MEVA AGENDA

Fer realitat la utopia

Que tots units, sense renunciar al que som, puguem fer país i donar-li impuls

Creat:

Actualitzat:

Demano en la formació de monitors del mes de març: “Quan deixa de ser nit per donar pas al dia?” Els més observadors diuen:

•Quan des d’AINA mires el prat de Pellissé i distingeixes que és una ovella la que peixa i no una vaca.

•Quan surts al prat d’AINA a fer uns exercicis de gimnàstica i t’adones que són pixallits les flors primaverals que l’ornen.

Prenc de nou la paraula per donar-los el resultat. Deixa de ser nit, per donar pas a l’aurora anunciadora de l’eixida del sol del nou dia, quan el monitor o la monitora té una nena o un nen al davant, el mira amb devoció i veu que l’infant és un germà o una germana. Aleshores ja és de dia.

La Núria Piqueras i Dolcet té una mirada més profunda. Ens diu: “Quan d’una manera altruista ajudes un infant o un company de l’equip en allò que faci falta i veus que serveixes a Crist. En aquest moment tenim el sol de migdia, el més brillant.”

Gràcies, Núria. Tens tota la raó. Jesús és el nostre germà gran i, estimant com Ell ens ha estimat, tots esdevenim germans.

Conto l’anècdota en la missa dels agents de circulació celebrada el dia de la seva festa al Santuari de Meritxell, organitzada per la Parròquia de Canillo. Un dels agents protagonistes em corregeix:

• Vos ens demaneu l’impossible. Com puc veure un germà en la persona que ha infringit la llei i a qui, per deure professional, he de multar?

Jesús a la creu obtingué només un 50% d’èxit. Dels dos lladres, només en va poder salvar un. A més a més, a l’hora de perdonar els seus botxins, no pot. Per això demana al Pare: “Perdoneu-los Vos que no saben el que fan.”

Han passat 2000 anys. El llevat de l’Evangeli de Jesús ha fermentat la massa. Els mateixos agnòstics revolucionaris francesos veuen la fraternité en tots i cada un dels ciutadans del món i des de la liberté i l’égalité lluiten perquè tothom obri els ulls per tal de veure un germà en la persona que té al davant.

M’he posat de peus a la galleda. He dit a una mare que portava en braços el seu fill de més de dos anys: “Senyora, el nen ja pesa molt!”. Ella em mira amb compassió i amb veu joiosa exclama: “És el meu fill!”. He après la lliçó. Des d’aquell dia no m’he trobat cap ainista, per entremaliat que sigui, que “em sigui un pesat!”. Tot el contrari. Com em diu la Núria fent seves les paraules de Jesús: “Deixeu que les nenes i els nens vinguin a Mi.” Vull viure en el dia i no en la foscor de la nit!

La festa dels agents és un acte de retrobament col·lectiu de cohesió. Els ho agraeixo perquè amb ell embelleixen el Santuari de Meritxell que ens regala aquella sensació de pau, d’esperança, de bellesa de la qual tenim tots tanta set.

La dolça Mare de tots, la meva Confident, amb els seus ulls tan grans, no sols veu el naixement del dia contemplant en cada u de nosaltres un fill en el seu Fill, “Mare, aquí tens els teus fills!”, sinó que dona a llum la LLUM que els agents han acollit en el seu cor per repartir-la encara que sigui mentre posen una merescuda sanció. Cada un d’ells és un guardià gelós de VIRTUS UNITA FORTIOR que garbella les sensibilitats socials, polítiques, culturals, religioses, literàries, festives, lúdiques...

Tots units, de manera que, sense renunciar a allò que som, puguem fer país i donar-li impuls. El meu amic Guy Gilbert, capellà dels Loubards, escriu: “Bienheureux, surtout vous qui savez reconnaître le Seigneur en tous ceux que vous rencontrez: Vous avez trouvé la vraie lumière, vous avez trouvé la véritable sagesse!”

tracking