Creat:

Actualitzat:

Les eleccions presidencials franceses determinen qui serà un dels dos cap d’Estat. El Títol III de la Constitució proclama que els coprínceps són, de manera conjunta i indivisa, el cap d’Estat que es comparteix, a títol personal, entre el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa. El resultat dels comicis a França fa que Macron repeteixi com a Copríncep. Centrista i europeista, s’ha imposat a Marine Le Pen, malgrat les protestes socials i la pandèmia que han llastat el seu primer mandat. Els experts li auguren un camí difícil per dirigir un país en què els seguidors de Le Pen, gairebé la meitat, voldrien sortir de la UE i canviar la Constitució per discriminar entre francesos de naixement i estrangers. França està dividida en dos territoris que no s’entenen entre si, les àrees urbanes multiculturals i riques enfront de les zones més deprimides.

Les visites dels coprínceps francesos han marcat la història d’Andorra i han servit per recolzar les reformes i canvis que la societat andorrana demandava. De Gaulle, que va reforçar els vincles entre ambdós països, va ser el primer que ens va visitar l’any 1967 i en el seu discurs va donar ple suport als canvis que exigia el país. En la darrera visita, realitzada per Macron l’any 2019, el Copríncep va explicar que una majoria parlamentària hauria d’afrontar els canvis necessaris en relació amb l’avortament i va remarcar el declivi cultural i econòmic existent entre Andorra i França.

Aquest declivi ha vingut condicionat per l’estructura demogràfica del país. Els francesos, que l’any 1990 representaven el 7,5% de la població, han vist reduir progressivament la seva participació: el 6,5% l’any 2000 i ara tan sols representen el 4,4%. Paral·lelament a la reducció de la seva presència, el prestigi de la cultura francesa s’ha vist eclipsat pels veïns del sud, especialment pel poder d’atracció de Catalunya. Anys enrere, quan Andorra era gairebé trilingüe, existia un debat entre els titulats superiors, sobre si era millor la formació impartida a les universitats espanyoles o a les franceses. Actualment, crida l’atenció el desconeixement de la llengua francesa entre la majoria dels residents i que els estudiants andorrans, fins i tot els del Lycée, optin majoritàriament per universitats espanyoles.

tracking