I qui diu Granada, diu Tolosa o diu Andorra la Vella. Totes elles són ciutats que s’ofereixen al món com a destinacions de negoci, congressos i turisme. Combinats que permeten aplegar en temporada baixa grans quantitats de persones disposades a viure la ciutat, amb l’atractiu d’un tiquet de compra alt i la promesa de tornar-hi, si la petjada que ens deixa és prou bona. La quadratura del cercle per als operadors turístics i un respir després de la pandèmia. Per això és tan important que els diferents agents que fan que un congrés sigui un èxit vagin coordinats i de la mà. De poc serveix invertir en grans equipaments –d’altra banda, absolutament necessaris–, si després al carrer els visitants no hi troben altres elements atractius que generin aquesta vivència, que de fet, és el que ens fa valorar –i tornar– als llocs que visitem. El preu, cada cop menys, és el motor de les nostres decisions de compra. O si més no, no ho és pel nostre target mantra, allò del turisme de qualitat que arrosseguem des dels anys 80 del segle passat i que acaba semblant una entelèquia. Importa el producte, però importa sobretot el tracte, l’acollida, les propostes complementàries i allò tan important i, tanmateix, intangible, que és donar sempre una mica més del que l’altre espera. En resum: les emocions que ens emportem associades a la visita que hem fet. Els gurus del màrqueting fa anys que ens parlen de la famosa experiència de compra, però no ens estan descobrint cap sopa d’all. Al final, a la vida, i als negocis, tractar la gent com t’agradaria ser tractat continua sent una fórmula infal·lible.
