En una ocasió en una entrevista radiofònica a l’escriptor Javier Cercas vaig escoltar com definia ell la màgia de la literatura i ho feia de la següent manera: la meitat d’una novel·la l’escriu l’autor, l’altra meitat l’escriu el lector ja que un llibre és com una partitura que cada lector interpreta a la seva manera i en això consisteix la màgia de la literatura, ja que el veritable protagonista d’una obra literària no és l’autor, és el lector que llegeix i acaba el llibre. Un llibre sense lector és lletra morta, és el lector que en obrir el llibre en passar les pàgines i en començar a llegir-lo dota de vida la lletra morta.
Em va agradar molt com definia Javier Cercas la màgia de la literatura, definir-ho així ens descriu perfectament un escriptor que es preocupa pel lector a l’hora de crear les seves novel·les, ja que finalment el que cerca l’escriptor és que el seu llibre es llegeixi, si no passarà a ser un llibre on les lletres seran lletres mortes i el llibre un llibre oblidat en una prestatgeria, perquè el que cerca el lector és aquell llibre que l’animi, el mobilitzi i l’impulsi a l’hora d’obrir-lo, un llibre que l’atregui com si l’estigués esperant cada vegada que l’agafa en aquells moments íntims de lectura assossegada per obrir-lo i dotar de vida totes i cadascuna de les seves lletres.
No hauríem d’oblidar mai tots aquells escriptors que en algun moment explicant històries van aconseguir que nens, joves i adults descobrissin la meravellosa màgia que hi ha quan obres un llibre i dones vida a les paraules, una bona selecció de llibres crea, recrea i transforma la ment del lector, ja que la nodreix per capacitar-la amb raonaments, preguntes i pensaments lliures, ara bé, tal com va descriure Benjamín Prado al llibre Pura Lógica: amb la literatura passa el mateix que amb la cuina, i és que la suma dels ingredients no sempre equival a un bon menjar.
