Comissions obreres

Des d’avui, tinc un altre heroi a la vitrina particular d’ídols, que és una posella de petites dimensions però està atapeïda de personatges que m’inspiren i, en la mesura del possible, em serveixen de model: Newton, Leibniz, Dylan, Bach, els quatre Beatles, Shakespeare, gent així. Sí, estimats amics: ara hi tinc, a primera fila, una figureta del senyor Gerard Piqué. Sí, la del president del Futbol Club Andorra, que aquests dies ha sortit als diaris perquè sembla que s’ha embutxacat una comissió d’unes quantes vagonetes de diners per haver aconseguit que la competició de la Supercopa espanyola es disputi a Aràbia Saudita. No hi fa res que aquest trasllat no tingui cap lògica geopolítica, però ja se sap que allà estaquen els camells amb collarets de perles, i pagant tot el col·legi apostòlic canta. Sempre he sentit una enorme admiració pels comissionistes, i m’alegra molt comprovar que no són una espècie en perill d’extinció, sinó que gaudeixen d’un confortable espai de privilegi al cim de la cadena tròfica. Trobo que és una manera esplèndida de fer quartos, sense embrutar-se les mans, tirant d’agenda i de contactes, sense fer mal a ningú. Ja sabem que en el món del futbol hi ha formidables menjadores i feliços aquells que se’n saben aprofitar. L’enhorabona, per tant. Vist l’exemple, doncs, ara toca aplicar-me’l, però, analitzant-ho tot amb una mica de cura, veig que no tinc per on agafar-lo. Per tant, només em queda la crida pública. S’ofereix comissionista amb poca experiència però amb il·lusió i ganes de prosperar. Els interessats, que escriguin al Diari, que ja m’ho faran arribar.