Batxillerats

La nova reforma educativa, la Lomloe, va aterrant a Espanya. Sempre he pensat que una de les grans mancances de la democràcia espanyola és la seva incapacitat de consensuar lleis d’educació estables. Fer i desfer. Aquest canvi constant de marc educatiu, amb un aire sempre de provisionalitat, ens impossibilita de millorar adequadament, com diuen en l’argot pedagògic.

Ara sona ja la música de la Lomloe i cal ballar. Sí, al mig d’altres músiques globals que també sonen, com Facebook amb 2.910 milions d’alumnes, Instagram amb 2.900 milions o TikTok amb 1.000 milions actius. Com a profe de filosofia, que vaig ser, les ombres de la caverna platònica s’han tornat avui infinites i en mil pantalles... La filosofia, matèria que entra i surt dels currículums des de fa anys, a l’ESO es limita a “valors ètics i cívics”, i torna a ser obligatòria i comuna al batxillerat. Més ben dit, als batxillerats, ja que de les tres modalitats actuals es passa a quatre. L’artístic es desdobla: arts plàstiques, imatge i disseny; i música i arts escèniques. Es crea també un batxillerat general, amb configuració flexible, integrat per matèries de ciències i lletres. Aquestes cinc modalitats de batxillerat volen suprimir l’acumulació de dades i informació, superant el model enciclopèdic i memorístic; el seu criteri fonamental rau a capacitar l’alumne per a un aprenentatge competencial dins la societat tecnològica on viu, se’l vol fer competent, donant-li noves eines conceptuals i tecnològiques. Són els batxillerats per competències, amb noves assignatures com economia, activitat empresarial o cultura audiovisual, que es faran en dos anys, ampliant-lo en un any més –i fer-lo en tres– per a alumnes amb perfils específics. Amb una avaluació més laxa, puix es podrà obtenir el títol amb una matèria pendent si és té, pel cap baix, una mitjana de cinc o més. Una rebaixa del nivell actual? Continguts més genèrics i menys profunds? Desitjo que les matemàtiques, les humanitats, la filosofia, la història, el llatí i el grec, el debat, el coneixement i la reflexió crítica, l’aprendre a pensar per un mateix, no es vagin diluint encara més en aquest nou model competencial, assentat en l’aplicació de coneixements.