Andorra carlina

D’entre l’allau de novetats bibliogràfiques que dissabte –Sant Jordi, no ho oblidéssim pas– ompliran les parades de les llibreries del país (i de part de l’estranger), hi ha una obra ben singular: Per Déu, per la Pàtria i el Rei. La vida d’un carlista pirinenc, obra de l’Amadeu Gallart, editada amb cura per Salòria Edicions. El llibre té un punt de partida que, als que ens hi dediquem més o menys, ens sona: el dietari del besavi de l’autor, Antoni Martí, urgellenc, procurador dels tribunals, carlí destacat i confès. L’Amadeu, esperonat per la seva cosina, la gran historiadora Carme Batlle, fa un impecable –i arriscat– exercici d’estil: un diàleg de textos creuats entre rebesavi i rebesnet. Les vivències de l’un queden matisades i completades per les reflexions de l’altre, i van teixint una magnífica visió de la vida a la Seu i a Andorra durant els anys convulsos que van entre la proclamació de la Regència d’Urgell, el 1822, i els primers anys del pontificat del copríncep Caixal. Un dels punts forts –molt forts–­ del llibre són les pàgines que s’hi dediquen al trasbals de la primera carlinada –la guerra dels Set Anys– va tenir a Andorra.

El trànsit dels refugiats, la funció repressors dels comissionats de la reina (com l’ínclit Fidel Periu i Bonifacio Ulrich), els vasos comunicants entre les elits andorranes i els partidaris del pretendent, el paper dels bisbes procarlins … A més, també hi treu la poteta el meu parent estimat, el Ros d’Eroles (que, com ja és habitual, no surt massa ben parat). En resum, i per a la faixa promocional: una obra imprescindible per conèixer el segle XIX Andorrà.