Creat:

Actualitzat:

Hi ha vegades que omplir aquesta peça perquè sigui de fàcil digestió dominical no és una tasca feixuga. L’actualitat va farcida de notícies dolentes i/o pitjors, però hi ha escletxes per on salten a primera plana fets diversos. Notícies que fan (relativament) senzill arribar a la cita amb el lector/a, sigui dels que comença el diari per la darrera pàgina –molt més usual del que a primera vista podria semblar– o pel davant. Dimarts passat es va saber que els funcionaris de l’administració general que treballen de cara al públic no llueixen vestits com cal. Al revés ho dic perquè s’entengui. Funció Pública estaria enllestint un reglament perquè el personal vagi uniformat. A les acaballes del primer quart del segle XIX, parlar d’uniformar el personal d’un servei administratiu públic que, valgui la redundància, treballa de cara al públic, sembla un pèl fora de lloc. Els deus em deslliurin de posar-me en jardins estètics (ni amb els cossos de serveis especials uniformats). El que sorprèn és que sigui una de les primeres mesures impulsada per la titular de la cartera recent incorporada al Govern. De veritat aquest és un assumpte de tanta rellevància i/o urgència? Allò que una imatge val més que mil paraules no aplica al cas. El fet que l’interlocutor vagi amb mànigues de camisa o americana i corbata té poc –o res– a veure amb el fet administratiu. El que tot administrat espera de la seva administració és atenció, educació, diligència, professionalitat, etc., etc. La bona impressió, el dress code en nomenclatura anglosaxona, no resol tràmits per se. I ara que ja acabo, no tinc tan clar com dimarts, que sigui un simple fet divers!

tracking