La guerra (i II)

Ara fa dos anys, en aquesta columna, rellegia Tucídides i me n’anava 2.450 anys enrere per veure com l’historiador grec ens descrivia ja la nostra inaudita situació de pandèmia, ja que la seva història és la nostra història d’aquests dos anys. El torno a fullejar ara, en la guerra d’Ucraïna, per les seves anàlisis de la condició humana en la història d’una guerra i en dir que escriure-la “és una adquisició per a sempre”. Cert! Em venia al cap Zelenski quan llegia el discurs que Pèricles dedica als primers morts de la guerra. La gran Irene Vallejo el resumeix dient en Alguien habló de nosotros: “Pericles definió las cuatro cualidades que, a su juicio, debía poseer el buen gobernante: primero, tener ideas sobre lo que conviene hacer; segundo, saber explicarlas con claridad para convencer; tercero, ser amante de la ciudad; y cuarto, no aceptar sobornos.”

Penso aquests dies en els amics de joventut de Munic, els Verds, die Grünen, lluitant i creant els nous moviments socials. “Wir sind heute in einer anderen Welt aufgewacht”, “avui ens hem despertat en un altre món”, deia el dia que va començar la guerra Annalena Baerbock, presidenta dels Verds i flamant ministra d’Exteriors d’Alemanya, que té els anys de la meva filla. Quin aürt! Quin bateig de realitat! Un xoc immens, emocional, intel·lectual, moral, també per a la meva generació que creia que, a Europa, les guerres entre estats eren ja cosa dels llibres d’història; ja no creia possible avui una agressió, un atac tan directe i obert d’un país sobirà que n’envaeix un altre amb la voluntat d’eliminar-lo. No i no, com a bon kantià. I escoltant el totalitari Putin amb el seu nacionalisme rus i imperial em ressona aquell “Make America Great Again” amb que Trump, l’altre totalitari i amic, va guanyar les eleccions. És el mateix! Que Rússia torni a ser gran, en un somni d’autosuperació històrica, il·lusions que avui contaminen també les nostres democràcies. Vivim una commoció, l’horror d’un país devastat, que no vençut. Som a Europa al final d’una època, en un terratrèmol geopolític. I la història es repeteix, tal com Tucídides –Maquiavel i Hobbes– creia. Quins dies més dolents!

A Ucraïna, un alto el foc i negociar de mutu acord!