x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

La Trenca i Josep Maria de Porcioles

(Jutge titular d’apel·lacions del Principat d’Andorra 1944-1981)
Actualitzada 10/03/2022 a les 06:01
    Xavier Jordana Rossell
La presentació a la llibreria La Trenca d’Andorra la Vella per part del seu autor, l’estudiós Josep Lluís Martín i Berbois, del llibre Josep Maria de Porcioles, biografia d’una vida singular, i l’aportació andorrana de tan singular personatge que vaig poder efectuar per gentilesa de les cinc ànimes que han creat i malden per l’èxit de La Trenca, em porten a compartir el que penso que va ser un luxe per a Andorra: disposar durant gairebé 40 anys d’un jutge titular d’apel·lacions de la talla de Josep Maria de Porcioles i Colomer.

Va ser nomenat l’any 1944 pel Bisbe-Príncep Ramon Iglesias i Navarri, i exercí el càrrec amb altura i encert amb els seus successors i coprínceps mitrats Ramon Malla i Call i Joan Martí i Alanis fins l’any 1981; era un home creient i –com deia– per ell era un honor servir indissociablement la Mitra d’Urgell i Andorra.

Com diuen els autors, parlar de Josep Maria de Porcioles és endinsar-se en una figura historiogràficament complexa degut a les moltes ocupacions que va tenir; era realment una persona polièdrica, que va compaginar perfectament tres facetes de la personalitat, ja que era alhora jurista, notari i polític.

En la seva faceta de jurista, va ser notari a Balaguer i a Barcelona i director general de Registres i del Notariat del ministeri de Justícia a Madrid; en el seu vessant polític, president de la Diputació de Lleida i alcalde de Barcelona del 1957 al 1973.

Com a alcalde de Barcelona el va agafar la gran nevada de Barcelona de Nadal del 1962, i va obtenir l’auxili d’Andorra perquè hi acudissin les màquines llevaneu del país (el Jan de Cal Sinfreu i altres xofers encara se’n recordaran, com gustava de fer-ho el Pepito de Cal Toni del Forn de Canillo abans de morir fa poc, amb els seus companys de la residència Clara Rabassa concretant que “Porcioles els va donar 100 pessetes a cadascun”) per desbloquejar Barcelona després d’un viatge de 18 hores a les ordres del republicà Andreu Claret, que estava exiliat a Andorra sense passaport i paradoxalment se li va permetre l’entrada a Espa­nya, no sense que a la frontera fos advertit pel comissari amb la frase: “Claret: usted baja, retira la nieve y regresa derecho a este puesto fronterizo, ¿de acuerdo?”

També com a alcalde va aconseguir coses per Catalunya i Barcelona, com les tres C (la Carta municipal i la devolució del castell de Montjuïc a la ciutat i, sobretot, l’aprovació per les Corts franquistes l’any 1960 de la Compilació de Dret Civil Català, que culminava un llarg procés històric i d’una importància simbòlica i jurídica capital per a Catalunya), i va facilitar la construcció del Museu Picasso i de l’actual Fundació Joan Miró, fent possibles les Rondes de Barcelona, l’avinguda Meridiana o els túnels de Vallvidrera.

Al Principat d’Andorra, Josep Maria de Porcioles hi abocà la seva personalitat de jurista, judiciós, assenyat i actiu, i del seu gran amor pel dret privat, perquè com ell deia, el dret privat i l’exercici notarial i de jurista li omplia l’esperit tant com el millor càrrec públic ja que “en ell hi ha la persona en totes les seves facetes, en totes les seves perspectives”.

Tenia una gran estima per Andorra, i ressaltava que aquí “s’aplica el dret propi” i “es fan les sentències en català”. Amb la seva ànima de jurista va estudiar profundament la nostra història, les nostres arrels i l’essència del país, com es pot veure al pròleg de l’obra escrita per Josep Maria Vidal i Guitart l’any 1946 Instituciones Políticas y Sociales de Andorra; és un pròleg extens, on glossa amb encert i precisió el que anomena “la noble Andorra”, repassant essencials aspectes del país, com la immutabilitat territorial i jurídica en temps dispars, la prudent i sàvia perdurabilitat i la permanència del nostre esperit, i acaba dient “poble fort, manté a la vegada el vell i el nou esperit”, i esperava i demanava que “aquesta santa tendència, refermada a través de tants segles, no fos torbada en el futur”.

També és impressionant, pel coneixement, la profunditat i l’estima al país que sura, el seu pròleg de l’obra Manual Digest (transcripció íntegra, que mai s’havia fet), que el Consell General va publicar l’any 1986, del que ressalten les seves consideracions i reflexions sobre “l’equilibri polític de les Valls” o “la independència d’Andorra”. Acaba el pròleg afirmant: “Andorra, mai fluctuant, emergeix de nou, fidel a la seva sobirania, amb invariable adhesió als seus valors, en un moment cabdal de la seva llarga i gloriosa història.” Són, encara avui i ho seran sempre, reflexions de plena vigència i perdurabilitat!

Com a jutge titular d’apel·lacions, Josep Maria de Porcioles va delegar part de les seves funcions en jurisconsultes de la seva mateixa altura i similar relleu jurídic. Entre els anys 1945 i 1966 delegà en el que fou president de l’Audiència Territorial de Barcelona i magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya Carles Obiols i Taberner, i entre els anys 1967 i 1981 en el que fou president de la sala primera civil de l’Audiència Territorial de Barcelona Antoni Sabater i Tomàs.

Carles Obiols i Taberner ens deixà un important llegat, en l’obra Jurisprudència Civil Andorrana publicada l’any 1969 per l’Editorial Casal i Vall, formant part de la col·lecció Monumenta Andorrana i prologada pel catedràtic d’Història del Dret de la Universitat de Barcelona Josep Maria Font Rius. És un impressionant recull o tria de les resolucions dictades i pronunciades a Andorra durant la seva actuació com a jutge delegat d’apel·lacions i pel propi titular Josep Maria de Porcioles i Colomer, amb uns raonaments i fonaments jurídics de “dret comú” de ple vigor, referència i inspiració en l’actualitat per als juristes en actiu, en un país de de dret civil no codificat.

Tornant a la llibreria La Trenca, i tal com va dir l’advocada Sònia Ruiz a la presentació, aquest recull de resolucions del jutjat d’apel·lacions és com una roca o com una pedra grossa cisellada amb una creu comunal de terme o d’empriu al mig de la muntanya, o com una pedra grossa al mig del riu... si la vas a buscar la trobaràs, perquè pel seu pes i per la seva densitat ni les inclemències del temps ni les riuades no se l’hauran emportat... I realment així és.

Gràcies a La Trenca per la seva labor i per crear i mantenir aquest espai on de ben segur florirà la lectura (en paper), el diàleg, la nostra llengua i el nostre esperit. I gràcies a tants il·lustres magistrats catalans (en aquell temps nomenats per la Mitra d’Urgell, avui pel Consell Superior de la Justícia), que des de molts anys han servit Andorra aplicant el nostre dret propi amb dedicació, interès i altura.

* Xavier Jordana Rossell, Advocat
Exbatlle episcopal 1986-1993
Etiquetes
  • #3 Montserrat
    (10/03/22 16:47)

    boing, boing, boing

    Respondre
  • #2 Ornitorrinc
    (10/03/22 15:13)

    Beneït el temps del Srs. Porcioles, Obiols, Sabater i Puig Ferriol que juntament amb els nostres governants, respectaven i protegien la nostra idiosincràsia que efectivament era "com una roca o
    com una pedra grossa cisellada amb una creu comunal de terme o d'empriu al mig de la muntanya, o com una pedra grossa al mig del riu..."
    Desgraciadament avui no podem dir el mateix amb governants que no saben ( ni volen saber ) el que realment és i hauria de continuar sent el nostre estimat país, preferint llençar al riu tot el que ens ha permès d'arribar on som avui, per copiar penosament les lleis i maneres de fer foranes, que dit sigui de passada ni ens escauen, ni ens convenen. I pel que fa a alguns dels que han succeït a aquells il.lustres magistrats, que es permeten inclús, de vegades, de denigrar el nostre ordenament en actes públics... millor ni parlar-ne.

    Respondre
  • #1 Gràcies!
    (10/03/22 09:48)

    Magnífic exemple de com abordar una figura històrica, sense l'àncora dels llocs comuns del que és politicament convenient.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts