x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

'La neu adversa'

Actualitzada 09/03/2022 a les 06:07
Escric aquesta columna el finde, com diuen ara. Finde, el punt darrer de moltes coses, quan des de Dijous Gras vivim dies tan dramàtics i tràgics a Ucraïna i quan des d’Andorra no oblidem que defensar els ciutadans ucraïnesos és defensar-nos a nosaltres mateixos. Potser, la nostra limitada resposta provoqui una dolorosa decepció als ciutadans d’Ucraïna... Vivim anys a inici d’aquest segle XXI –tan iguals als primers del XX– que no oblidarem i que ens marcaran per sempre. Escolto de fons Ràdio Flaixbac: “... a ti que tienes siempre caldo en la nevera, tú que podrías acabar con tantas guerras. Escúchame. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad, sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix...” Ai, mamà!, aviam que passa..., però aquesta és una altra guerra.

Volia escriure avui de Toni Morell. En vam parlar l’altre dia amb l’Oliver Vergés a La rotonda de la Rosa Alberch. És un encert que Anem Editors reediti La neu adversa, com ja havia fet abans amb els descatalogats Borís I, rei d’Andorra i Set lletanies de mort, el chef d’oeuvre del Toni, segons el meu parer. Per tant, La neu adversa, premi Carlemany del 1999, ha tornat a les llibreries, també en edició de butxaca, amb l’angoixant imatge a la coberta dels Obrers en la neu del pintor E. Munch. Si el llegiu, tindreu a les mans un lúcid diàleg intergeneracional entre una padrina –l’Agnès– i el seu net –l’Eugeni– sobre la transformació d’Andorra. La neu com a exponent, representació i símbol del gran canvi del Principat durant el segle XX. De la neu adversa a la neu benèfica. L’Agnès i l’Eusebi parlen de nosaltres i dialoguen amb el passat, amb el nostre passat.

Són aquells versos d’Antonio Machado, avui altra vegada premonitoris: “Ni el pasado ha muerto, ni está el mañana –ni el ayer– escrito.” L’Antoni Morell converteix la memòria en el material més potent per escriure i per pensar, en ser la base de la nostra identitat i en tenir necessitat d’explicar-nos d’on venim, davant el risc d’oblidar-ho. Pensar. Som allò que ahir vam pensar i el demà, el que pensem avui. Venim de lluny. La llibertat ve de lluny i, en un futur molt proper, “la llibertat guiant el poble” pot arribar a ser malmesa i escassa... com la neu.
  • #1 Anfor
    (09/03/22 08:38)

    Per variar....arqueologia de baixa qualitat, vejam que un dia d'aquets la seño no et renyi per mal alumne....cara a la paret.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts