Creat:

Actualitzat:

L’acabament de la Segona Guerra Mundial, fa més de 70 anys, ha marcat una fita per a la humanitat i més específicament per al món aleshores qualificat d’occidental. Des d’aquell moment, els esforços de molts governs s’han centrat en dos eixos principals. El primer i el més important, el manteniment de la pau, o sigui la garantia que no es podrien reproduir mai les atrocitats viscudes durant aquesta terrible confrontació. L’altra, també de gran rellevància, el desenvolupament de l’economia i una millor repartició de la riquesa creada.

Molts de nosaltres només hem viscut aquest període daurat que, tot i els seus nombrosos sotracs, semblava caminar de valent cap a aquests dos objectius. I, pas a pas, ens hem anat convencent que aquesta voluntat comuna ens permetria defugir d’un retorn cap a un passat traumàtic.

Per cert, de tant en tant, la premsa evocava alguns episodis bèl·lics, però sempre allunyats de les nostres contrades pacificades. També, es feia ressò d’algunes crisis econòmiques, sovint en països exòtics i sense que n’haguéssim de sofrir les conseqüències.

La constitució de la Unió Europea facilitava descartar, per al futur, el risc, històricament elevat, de conflicte entre estats del continent. I finalment la desaparició, a principi dels anys noranta, de la temuda Unió de les Repúbliques Socialistes i Soviètiques venia a ratificar aquest sentiment de tranquil·litat.

Era temps de certesa i res no afectava aquesta seguretat, construïda pedra a pedra. Era el moment dels dies feliços, per utilitzar una formulació de final dels anys 1940.

Ara bé, de cop i volta, i sense avís previ, aquest sentiment s’ha esvaït. L’emergència de la pandèmia, que ningú havia anticipat, ha fet veure la fragilitat de la nostra civilització interconnectada i ha afectat greument l’economia mundial, amb unes conseqüències encara difícils a preveure. D’altra part, el renaixement, en l’escenari mundial, de dos imperis, el rus i el xinès, ha trencat els nostres esquemes. La seva actitud bel·ligerant cap als seus veïns, Ucraïna, Hong Kong o encara Taiwan, fa créixer la inquietud i caracteritza la incertesa que ara hem d’afrontar. Incertesa que podria ser la característica principal dels pròxims anys.

tracking