Mercat únic?

El mercat únic, en realitat, és un mercat incomplet i parcial. A alguns àmbits està molt integrat, a d’altres és ple de barreres nacionals.

D’una banda, Volkswagen deslocalitza per tot Europa la seva cadena de valor i ven lliurement a tot el mercat Europeu; l’obertura de l'espai aeri impulsa el negoci de Ryanair o la PAC permet a Danone obtenir molta llet barata. De l'altra, l’heterogeneïtat nacional s’observa sobretot en els serveis: normatives d’IVA, protecció de consumidors i dades, reconeixement de titulacions, la llengua local o normatives de sectors específics (construcció, transport o comerç minorista). Un estudi d’arquitectura de Barcelona per donar servei a Berlín s’ha d’alinear als requisits d'Alemanya; un proveïdor de materials de construcció de França per vendre a Suècia, ha d’acomodar el seu portafoli a la normativa sueca de construcció i materials. Al mercat únic, en ser incomplet, la transposició de directives europees pot ser conflictiva, contradictòria i incompleta. Això es veu en el retard digital d’Europa: les empreses digitals no tenen un mercat competitiu i innovador com el dels Estats Units, perquè no tenen tant accés a dades massives per millorar els algoritmes i són en un mercat molt regulat des d’Europa, amb més d'una trentena de legislacions nacionals. Llavors, si ens volem diversificar econòmicament en l’era digital, convé el mercat únic? Andorra pot posicionar-se dins la cadena de valor de Volkswagen, Ryanair o Danone?

Un camí alternatiu a estudiar per Andorra seria crear una regulació digital àgil harmonitzant amb la legislació neutra i menys intervencionista dels EUA, una forta protecció de la natura i de la qualitat de vida aprofundint la integració regional al Pirineu via acord de cooperació, en lloc d’entrar al mercat únic. Així podríem atreure emprenedors i negocis digitals de tot el món i ser punters en llibertat empresarial, digitalització i qualitat de vida.