Tots estem fets de llums i d’ombres. Com més gran és la llum, més força tenen les ombres que s’hi arreceren. Passa amb les persones i passa amb les comunitats. Aquests dies s’ha parlat –i molt– de Dubai. Coincidint divendres amb la celebració del dia d’Andorra a l’Expo, una nodrida representació del país s’hi va desplaçar per donar a conèixer el nostre patrimoni, les nostres oportunitats, i, per què no? Per encaterinar possibles inversors amb les nostres opcions de negoci. Fer diners, per molt moderns que siguem i per molt que les videoconferències s’imposin, sempre ha estat una cosa que ha fluït més a les sobretaules que no pas als despatxos. És per aquest motiu que aquests dies hem pogut veure un munt d’imatges de palmeres sobre illes artificials, gratacels impossibles i luxe sense mesura en un dels set estats que integren els Emirats Àrabs. Ells també han fet un esforç per vendre una determinada imatge al món. Amb les seves llums i les seves ombres. Una imatge on conviuen els lluentons, els cotxes d’alta gamma i fins i tot un ministeri de la felicitat. Un territori que batega entre les carreres de camells muntats per robots, caixers dispensadors de lingots d’or o un hotel de set estrelles, el més luxós del món. A la recambra, lluny dels focus, els drets de les dones continuen en entredit, les expressions públiques d’afecte estan restringides, els homosexuals vetats i la llibertat d’expressió, penada. Però no pateixis, si hi ha opcions de fer negoci, el bling bling de fons ens distraurà la consciència. Que d’ombres –nosaltres– també en tenim i tampoc els ho hem dit.