Gestors d'informació

El perímetre de la producció informativa s’ha encongit amb la irrupció dels perfils de comunicació corporativa que assessoren institucions, empreses o partits polítics en matèria de comunicació. Si abans per a accedir a parlar amb un interlocutor calia fer una trucada al propi receptor del missatge, la intermediació –que no és neutra– dels gestors d’informació afegeix diversos formalismes al procés d’obtenció d’informació. Segons el tipus de demanda i la diligència professional de cadascú, una petició pot veure’s resolta amb fluïdesa o pot entorpir-se fins al punt que mai acabi veient la llum.

D’acord amb aquest marc, periodistes i gestors d’informació hauríem d’estar condemnats a entendre’ns si no fos perquè de vegades difereixen els objectius: uns cerquem notícies en defensa de l’interès general i d’altres es deuen a protegir i amplificar la reputació del client o ens al qual representen. En resum, no sempre es pot assolir un win-win. Ara bé, no és veritat que les atxes estiguin sempre alçades. També hi ha múltiples exemples on conflueixen els interessos de periodistes i gestors d’informació i llavors es dibuixa una autopista per a intercanviar informació i arribar a una entesa, ja que les notícies no han de tenir sempre càrrega negativa associada a successos infeliços o perjudicials.

I és particularment en aquest segon escenari on malgrat haver-hi circumstàncies proclius per a ambdues parts no concebo com poden haver-hi professionals que treballin d’esquenes als periodistes i alhora pretenguin adreçar-se només als mitjans per ser els altaveus d’assumptes merament propagandístics que freguen la publicitat. Qualsevol persona física o jurídica que vulgui cuidar la seva imatge i projectar-la públicament hauria de tenir present que la comunicació és una pota cabdal per a l’acompliment dels seus propòsits, de manera que el lideratge d’aquest departament hauria d’anar a càrrec de professionals que incorporessin la mirada periodística a la seva feina.