Foc i lloc
Modificació dels nostres símbols (II)
Diumenge passat escrivia sobre la proposta de modificació de dos dels nostres símbols nacionals –bandera i escut– sorgida arran de l’anunci de modificació de la bandera francesa. Avui tractaré la modificació de l’escut d’Andorra.
Els escuts d’armes, generalment heràldics, són símbols fonamentals dels estats, sobretot a Europa i a països d’influència històrica europea. Ja siguin escuts d’acord amb els costums i normes heràldiques o emblemes que no s’hi adaptin en el sentit més estricte, és inqüestionable que la seva modificació no és habitual i requereix motius d’important abast –usualment històrics o polítics–. Si bé els logotips han de ser com més senzills millor, passa el contrari amb l’heràldica: com més elements tingui un escut, millor, ja que cadascun té un significat que serveix per ennoblir i engrandir l’Estat o institució que representen.
L’escut d’Andorra ha vist ben poques modificacions al llarg dels segles, una d’elles la de les vaques de Bearn, que ara miren a l’esquerra, quan durant segles van mirar a la dreta (no així al vescomtat de Bearn, on sempre han mirat a l’esquerra). L’altra, significativa, és la separació de les cases del Copríncep episcopal, on durant molts anys van constar la mitra a la casa superior i el bàcul a la inferior, sense presència de les quatre barres d’Aragó. L’aurèola es correspon amb la de la façana de Casa de la Vall, que data de 1580 i és precisament l’element que es pretén simplificar en la proposta, a fi de modernitzar-lo.
Des de la meva opinió, en cap cas seria necessària la modificació modernitzadora de l’escut, que per se és molt distintiu, malgrat l’aurèola barroca que proposen simplificar. Els escuts, a diferència dels logotips, no s’han de modificar a caprici, sinó cercant sempre la preservació dels elements que els componen, inclosos els ornamentals, ja que ressalten la grandesa i noblesa dels països i institucions. En aquest sentit, seria preferible no repetir el que va passar a Andorra la Vella el 2001 on, en pro de la simplificació, la ciutat va perdre les fulles de roure (representatiu de l’obaga a la Vall) i d’alzina (solana), així com dos dels tres Valires que en creuaven l’única casa i, amb tot això, l’elegància en les formes i presència del seu escut.