La tercera

Ja anem per la tercera. Tot ha anat molt rodat, tot i que la nostra plaça de toros, a primera hora, és una infraestructura notablement obaga. Per als que ens hi estem uns minuts, només, això no importa gens, però penso en el personal sanitari, Creu Roja i Protecció Civil, i espero que vagin amb roba interior tèrmica. L’ambient no era el de la continguda esperança de la primavera-estiu, sinó més aviat una resignada acceptació. En això hi hem perdut. M’han posat la Pfizer, una companyia per la qual tinc una flaca especial des que, fa molts anys, vaig estar a casa d’una amiga a Alpine (New Jersey), i, com que era Halloween, vam passar amb la canalla pel jardí de casa d’un dels amos de la farmacèutica, a fer el trick or treat. El tinglado que hi havia era sensacional, amb actors vestits de zombis i attrezzo de pel·lícula de terror: allà hi havia invertits molts beneficis de la Viagra, que en aquell moment començava a fer furor. Ara espero els efectes secundaris, i certa curiositat per saber com m’afectarà la posada en marxa de la tecnologia 5G. De moment, ni se m’ha enganxat una cullera al braç ni un holograma amb la figura mister Gates m’ha donat instruccions. Com a dòcil membre del ramat que soc, he acceptat sense gaires reserves el que les autoritats sanitàries han proposat i disposat. No, si al final anirem acumulant vacunes –i que per molts anys ho puguem fer– amb la mateixa patxorra amb què el Reial Madrid comptava Copes d’Europa. Salut hi hagi.