Aquests darrers dies s’ha viscut la implementació del passaport Covid digital a Andorra. Amb la gran i encoratjadora afluència del turisme d’aquest cap de setmana, aquest fet ha representat una prova de foc, un assaig general de cara al pont de la Puríssima i a l’esperada temporada d’hivern, que amb la nevada de diumenge fins a cotes baixes s’augura esplèndida. Els restauradors, per decret-llei, han hagut de reservar-se nous atributs, fent estoicament d’inspectors de sanitat ocasionals, controlant els certificats Covid digitals i literals. Si exceptuem els problemes clàssics que l’idioma i la terminologia informàtica provoca als no iniciats, penso que en l’àmbit general l’experiment ha resultat acceptable i fins i tot amb nota. El Govern no ha caigut mai en l’error d’obligar legalment la ciutadania a vacunar-se. No cal ser bruixot, però tots sabíem que les persones que no han volgut visitar la plaça de braus patirien indirectament una restricció en la llibertat de moviments, amb les interdiccions d’accessos a locals i esdeveniments varis. Les manifestacionsCarinistes i altres d’aquest estil característic, totalment homologables en democràcia, han estat un brindis al sol, amb alguna patinada que personalment considero lamentable. Si acceptem el fet irrefutable que les vacunes han estat preventives i efectives contra un desenvolupament greu de la Covid-19, evitant infeccions massives i col·lapses hospitalaris, entendríem que la vacunació, a part de ser una protecció individual, ha estat també un acte de solidaritat envers altri. Cal doncs el pass Covid.