Una nova manera de viure

La darrera setmana els mitjans de comunicació anaven plens de notícies de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic on s’havien d’arribar a acords per tal de frenar l’escalfament del planeta i les seves nefastes conseqüències. També s’han sentit sovint les mostres d'escepticisme entre els que ens ho mirem des de fora, des de les 60.000 persones que es manifestaven pels carrers de Glasgow fins als ciutadans del carrer com nosaltres. De fet, ens sentim tan allunyats d’aquestes reunions institucionals com del canvi climàtic, perquè siguem honestos, a banda d’intentar reciclar poca cosa més fem. Tots nosaltres sabem que, malgrat la gairebé invisibilitat del fum que surt del tub d’escapament, el 30% de les emissions les provoquen els nostres cotxes. I també sabem quina és l’alternativa per començar a descarbonitzar l’ambient, deixar el vehicle privat a casa i agafar el transport públic, del que també en coneixem els seus beneficis: un respir per a la butxaca, menys estrès, menys soroll, un favor al planeta i més saludable, perquè els que van amb transport públic, segons un estudi del Centre de Salut Moriguchi a Osaka, pateixen menys d’hipertensió, de diabetis i de sobrepès. Jo soc de les afortunades que m’he pogut passar al transport públic perquè visc i treballo a prop d’una línia d’autobús i no us en diré els avantatges, sinó els inconvenients. Has d’esperar que el bus arribi i, esperar, no és un acte de moda ni ben vist. Has de parlar de l’estat de salut del teu vehicle quan al veure’t a la parada, sovint et pregunten, què se t’ha espatllat el cotxe? Has de caminar, que si bé és fer esport, queda molt millor fer-ho al gimnàs. Has de tornar al vell costum de conversar perquè pel camí a la parada o ja dins el bus et trobes coneguts que feia temps que no veies. Has de patir com el jovent s’aixeca del seu seient per oferir-te’l. En resum, anar amb bus queda molt poc glamurós, però us convido que si podeu ho proveu.