La tribuna

Identitat virtual i el metavers: una nova oportunitat per reinventar-se

La nova realitat digital, remota i virtual, està afectant les empreses

Creat:

Actualitzat:

És un mantra que no paren de repetir els experts digitals: l’era digital ha arribat primer als consumidors que a les empreses. Avui intentarem mirar una mica més enllà i reflexionar sobre com la nova realitat digital, remota i virtual, està afectant les empreses. En els darrers anys hem vist com part de la nostra identitat s’ha traslladat a internet. Bona part de la responsabilitat la té un petit dispositiu. Un dispositiu que ens connecta constantment a internet, que portem a la butxaca o a la bossa de mà, i no podem sortir de casa sense ell i no sentir-nos nus. És obvi que la nostra identitat digital és cada dia més rellevant. Avui podria ser més important tenir un bon social selling index a Linkedin que un diploma universitari, sobretot si aquest reconeixement no es pot verificar online. Si analitzem una mica, els mestres de la identitat digital, els experts del contingut digital, streamers, influencers, twitchers, podrem constatar com han après a diferenciar el seu personatge virtual de la seva persona real, mantenint una gran aura de protecció sobre la seva privacitat individual. En una cursa pels directes més frescos, per la veu més autèntica, és paradoxal que l’attrezzo sigui cada vegada més valorat. La meva sensació és que el públic vol personatges, potser no tant persones reals. És potser un dels secrets de per què venen a viure a Andorra. En un entorn que premia sobretot l’autenticitat i la independència de pensament, trobar contradiccions entre personatge i persona podria portar al desastre. A Andorra estan segurs, ja que no fem gaire cas de les celebrities. Les empreses van darrere de l’ona digital: intentant adaptar-se a la velocitat del canvi d’hàbits, intentant intuir l’emergència de nous canals, intentant contribuir a l’aparició de nous formats comunicatius, però sembla que no remen prou de pressa. El que als anys 2000 era un friqui avui és un streamer d’èxit, amb milers de subscriptors que paguen tres o quatre euros al mes per no parlar-se res del seu ídol. La paraula podria ser hipersegmentació. Davant d’un increment exponencial de l’oferta d’entreteniment es creen nous codis, nous moviments culturals, noves tribus urbanes i noves microtendències de consum. El metavers, l’internet immersiu que promociona Facebook, serà, si s’acaba constituint, el món mixt on s’acabarà connectant de manera natural i fluïda, realitat presencial i ficció virtual. Una mar de continguts immersius on les empreses competiran per detectar o preveure les noves tendències. Resultat del metavers; possiblement, més velocitat en les tendències i més segmentació en els hàbits de consum. La pregunta és, per a mi, quines oportunitats obrirà el metavers per a les empreses.

En l’àmbit pràctic, per exemple, les empreses es demanen si té sentit tornar a viatjar. En un entorn que premia l’eficiència, on els recursos són finits, els marges pressionats per la inflació, on viatjar està mal vist i augmenta l’empremta de carboni de l’empresa, quin és el futur del viatge comercial. Es pot apostar tot a una estratègia digital i reunions virtuals? I si la meva competència torna a viatjar, què he de fer jo? L’estratègia dominant s’anirà imposant els pròxims anys, però és possible que trobem un terme mitjà. Personalment soc de l’opinió que la venda mantindrà una part presencial, potser més lúdica, potser menys freqüent. Personalment, crec que serà molt difícil crear una confiança forta, sense sentir i interactuar amb una persona en directe, sense llegir el seu llenguatge corporal, sense sentir la seva vibració.

El metavers intentarà reduir els inconvenients de les reunions remotes, però serà difícilment salvable en el curt termini. Ara que deixem enrere la pandèmia, les empreses de venda complexa s’estan repensant quines són les capacitats dels venedors del segle XXI. Soc de l’opinió que els venedors moderns hauran de ser autèntics, frescos i en molts casos una mica friquis, però alhora no gaire xerraires, persones concises, sintètiques i atrevides. Una mica influencers i una mica científics alhora. Tinc la sensació que el primer moment de la veritat es mantindrà en formats molt reduïts, speed dating, elevator pitches o fires virtuals. L’objectiu és el de discriminar si interessa o no, de forma molt ràpida i eficient. La tecnologia està reduint significativament el cost dels primers contactes, alhora que la capacitat d’atenció i la paciència dels clients és cada vegada més curta. Tinc la sensació que els venedors que no siguin concisos, directes, autèntics i comuniquin ràpidament una proposta de valor clara poden perdre oportunitats que no tornaran a aparèixer fàcilment. Quin sentit té viatjar o fer una reunió presencial d’una hora si amb 20 minuts ja en tinc prou? Per exemple, el clúster ACTINN ha apostat per fer una fira virtual de tecnologia hiperrealista amb imatges en 360 graus per posar en contacte empreses del nostre entorn amb l’ecosistema andorrà, fira que va tenir lloc dimecres passat. El primer objectiu, permetre un primer contacte, eficient en temps i cost, discriminar ràpidament i detectar els socis, o contactes interessants de la forma més àgil possible.

En segon lloc, crear un entorn immersiu, amb l’objectiu de transmetre la identitat virtual, la singularitat de cada proposta de valor a través del seu material publicitari. El tercer és el posicionament. Ens interessa crear entorns virtuals de qualitat per posicionar Andorra com un ecosistema modern, digital i competitiu. En definitiva, el meu punt d’avui és que per ser una empresa digital no solament cal invertir en tecnologia, tenir canals de venda digital o automatitzar procediments, també cal semblar-ho. Moltes empreses es troben davant d’una falta de credibilitat, autenticitat o missatge, o amb una imatge antiga i contracten influencers o e-gamers per semblar més modernes, i per connectar amb els nous consumidors. Penso personalment que per ser digital cal abraçar un nou paradigma, una cultura que fomenti l’experimentació, on es potenciï l’individu, la iniciativa, la frescor. Es pot ser digital sense ser una start-up, però ens cal una cultura oberta, d’experimentació, i algun personatge potser també...

Les marques s’estan transformant també per ocupar aquests espais virtuals i crear els seus propis personatges corporatius, metavenedors o ambaixadors del Vers, com vulgueu anomenar-los. Heu pensat ja quin serà el vostre futur personatge virtual professional?

* Ivan Mora, Cluster Manager d’ACTINN

tracking