Sodoma i Andorra

Des de l’agost que a la dolça França no pots anar a fer un relaxant café au lait en una terrassa sense que, molt amablement, el cambrer et demani que li ensenyis sivuplè el certificat de vacunació. Si no el tens, no pots ni seure a taula. A partir d’aquesta setmana, a Itàlia –en teoria, això sí, però com passa amb tot a Itàlia– si no ets el feliç posseïdor d’un passaport Covid (o un test de PCR negatiu recent, o un certificat d’haver passat la malaltia) potser et deixaran prendre un macchiato (en una terrassa, no pas a l’interior), però no podràs anar a treballar, ni al sector públic ni al privat. Amb un quinze per cent de no vacunats entre la població activa, això serà un problema difícil de gestionar i ja veurem com se’n surten. De moment, als que no compleixin els requisits no els podran acomiadar, però els posaran falta, com si s’haguesssin absentat de la feina, i si a final d’any no s’han vacunat, els caurà una multa considerable. Des de mitjan setembre, a la França de la liberté-egalité-fraternité la vacuna és obligatòria per a tot el personal sanitari. Per a tots, sense excepcions. I a Andorra –sí, aquest país que per a alguns és un cau autoritari-feudal-ple-de-cacics-i-on-quatre-famílies-ho-remenen-tot–, el gran debat ciutadà és si els sanitaris que han optat per no vacunar-se han de pagar o no de la seva butxaca els testos periòdics a què s’han de sotmetre per poder continuar exercint. Amics, si ho comparem amb els veïns, això és Xauxa. Què dic, Xauxa: Babilònia, Sodoma i Gomorra.