Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Veig la conclusió del llibre del Sr. Marqués i de la divulgació per episodis que en fa el Sr. Massa, conclusió adaptant la frase d'èxit de Torras i Bages: Andorra serà coprincipat o no serà. Avui Catalunya no es pot dir que sigui cristiana i Andorra té el coprincipat com la institució més poc valorada.
Respondre
Conxi va dir..
Si el Coprincep Episcopal hagués entrat en aquest tema com ho va fer el Coprincep Comptal, vostè seria la primera a dir que aquests assumptes no li pertoquen, (i constitucionalment tindria raó), i que ens acosta a la República.
Treballs universitaris i llibres sobre la història, sempre. Que no faltin. Però la ciutadania, la gent del carrer, ja passa a una altra pantalla. I és que ja no existeix a Andorra aquella unió sagrada, trinitària, entre el poble andorrà, la doctrina catòlica i el copríncep episcopal. El món del diner vol mantenir al vèrtex de la piràmide institucional el copríncep de la Seu. Un motiu, entre altres: l'arquebisbe mai hauria fet unes declaracions com les de Sarkozy, que responien a veritat i que van portar a fer trontollar l'ordenament institucional d'Andorra. No cal recordar que, sobre el paper, la doctrina social de l'església defensa, per dir-ho popularment, que qui més té més ha d'aportar a l'estat; i que l'únic paradís per al catòlic és el que s'explica a la catequesi, no el fiscal. Bona part dels dossiers socials amb més complexitat i urgència ens encaminen cap a la república.
Respondre
Senyor meu i Déu meu, és una dita religiosa antiga que s'utilitzaba per definir un pesat com tú, fes.to mirar i si potser acabem d'omplir papers tontament.
Respondre