Acabo d’assabentar-me que l’enèsim atac contra el castellà l’ha perpetrat el Mag Lari, personalment en persona. Es veu que l’il·lusionista va participar al programa Au pair −un d’aquests productes cada dia més carrinclons amb el segell de la Corpo (Corporació Catalana de...− en què el convidat de torn ha de fer de cangur d’una canalla que no coneix. Vet aquí que en aquest inofensiu escenari, jugant amb els nens, es va posar una màscara a tall de disfressa i va deixar anar “Soy el calamar gigante, vengo a comerme a la princesa”. Fins aquí tot correcte. La cosa se li va escapar de les mans en afegir-hi: “Hablo en castellano, que así parezco más malo.” Boig, què has dit! L’associació Hablamos Español l’ha denunciat per “hispanófobo”. Tonteries les justes, clar i castellà amb dos bemolls i de cara. Una mica de respecte, que estem parlant del quart idioma més parlat del planeta (543 milions de persones, segons la Viquipèdia). Una llengua amenaçada, amb un claríssim problema de subsistència, que cada vegada s’utilitza menys i a la qual s’ataca des de tots els fronts, acorralant-la sense pretext ni descans. Al carrer, a les escoles i universitats, al món laboral entre professionals de qualsevol branca i als mitjans; per no parlar de les ridícules tirades de llibres d’unes editorials que malden per sobreviure. Per comprovar-ho no cal ni sortir d’Andorra. O vostè no té cada dia més dificultat per parlar i fer-se entendre amb castellà al Principat nostre de cada dia? Afortunadament que hi ha castellanoparlants de bé, que vetllen perquè la llengua de Cervantes ni sigui vilipendiada per un “polaco” qualsevol, per molta màgia que faci.