Els Tres Gatons

Preparem-nos, perquè demà dissabte la selecció andorrana de futbol té, en el partit de tornada de la fase classificatòria de la Copa del Món, l’oportunitat de batre la selecció anglesa, la dels Tres Lleons (com es fan dir, amb referència a l’escut). He fet una mica d’espionatge per mitjans anglesos i tots confien en una victòria fàcil. Vegeu si no què diu Souvik Roy a thefootballfanbase.com: “Els Tres Lleons són dalt del grup amb setze punts obtinguts en cinc partits, i, vist que Andorra ha perdut trenta-cinc dels trenta-vuit partits en aquest torneig, Gareth Southgate [el míster] no té motius de preocupació.” Graham Falk, a The Scotsman, tampoc no es talla: “Actualment en el cinquè lloc del grup de classificació, Andorra no ha marcat mai contra Anglaterra (i encara menys l’ha guanyada), i els jugadors visitants procuraran que l’equip de Koldo Álvarez continuï amb la seva desgràcia.” Podríem anar traient més exemples d’aquesta arrogància típicament britànica, però potser no caldria, oi que no? Cert és que ells són els que van inventar el futbol (“un esport de cavallers jugat per pebleus”, en contraposició al rugbi, que és “un esport de pebleus jugat per cavallers”), però això no els autoritza a emprar aquest aire suficient i perdonavides. O sigui que ja n’hi ha prou. Com que badaran, refiats, serà el moment perfecte perquè els homes d’Álvarez facin mossegar la gespa (artificial) als homes de Southgate, i que els supporters visitants, sempre tan espitregats i assedegats, se’n tornin cap a la pèrfida Albió amb la cua entre cames.