Macros

El botellot de diumenge a Bixesarri era, se’ns diu, un macrobotellot. Cent joves, cent, mamant a la fresca amb aquella alegria. Potser és un pèl exagerat. Si amb cent galiots és considerat macro, què serà dels que han fet a Barcelona, amb trenta, quaranta mil joves de festa grossa, emparats per la càlida nit subtropical? Tot és qüestió de matemàtiques aplicades. Els grecs, que van ensenyar-nos a endreçar el món, també ens van donar una eina essencial per dibuixar-lo: un idioma precís i elegantíssim. Posem-hi una mica d’ordre i elegància, va. Un monobotellot és l’acte individual. El libador solitari, espècimen noctàmbul que habita en barres de bar i, sobretot, xima a la intimitat de la llar. Un pentabotellot és aquell que cap en un cotxe utilitari. Un decabotellot és la mesura exacta de dos cotxes aparcats al mirador de la Comella. L’hectobotellot és, ara sí, dels amics de Bixesarri, els que van ser identificats per la policia que, amb nocturnitat i traïdoria, es va presentar a aigualir-los la festa i a esbandir-los amb vehicles no logotipats. Difícil –però no impossible– seria que hi hagués dins de les nostres fronteres un kilobotellot: caldria certa organització, però el jovent assedegat i amb motivació prou que hi és: només caldria anar-lo a buscar. Les festes bàquiques barcelonines els podem mesurar així amb total comoditat: mira, en vam fer una de quaranta kilobotellots. Les magnituds superiors –mega, giga, tera i peta– ja no són computables (gràcies a déu sien dades!) pel cas que ens ocupa.